Europa evita l’"afer intern" però acusa la guerra de nervis
BarcelonaEls dossiers calents s’acumulen sobre la taula de les institucions europees. I sovint sembla que sigui la magnitud de l’incendi el que marqui la prioritat per despatxar-los. Els exemples no cal anar a buscar-los gaire lluny. La imposició a corre-cuita d’unes condicions draconianes a Grècia per evitar la fallida va centrar tots els esforços abans de l’estiu. Ara la mirada està posada a fer front a la crisi pels refugiats que arriben a Europa, intentant recompondre a contrarellotge les esquerdes que ha provocat entre els estats membres. Històricament, crisi rere crisi, la UE reacciona tard, “quan l’aigua li arriba al coll”, com reconeix un ex alt funcionari europeu. És en aquest context que cal situar el discurs oficial de Brussel·les sobre la qüestió catalana, el que manté -des de fa alguns anys- que és un “afer intern” d’Espanya. La incògnita és saber fins quan ho serà.
La receptivitat als estats
Entre la indiferència pública i les peticions de diàleg
Els experts que analitzen les reaccions que el procés català aixeca a l’exterior conclouen que en molts països hi ha regnat fins ara -almenys públicament- la indiferència. Han considerat que és una qüestió que s’ha de resoldre dins d’Espanya i han volgut evitar la confrontació amb el govern de Madrid. És l’ esperar i veure. Però no tothom ha jugat aquesta carta. Hi ha països que han optat pel pragmatisme i tenen una mirada oberta sobre el que es viu a Catalunya. Dins d’aquest grup s’hi poden situar estats d’Europa joves, nascuts en els últims 25 anys. I encara n’hi ha que han anat més enllà de la simpatia i s’han pronunciat públicament reclamant diàleg -entre els quals Dinamarca- per resoldre l’encaix entre Catalunya i Espanya. “El simple fet de no deixar votar ja ha despertat l’interès en molts països”, explica el secretari general del Diplocat, Albert Royo, que cita els exemples dels moviments polítics que hi ha hagut a Irlanda, Bèlgica o Suècia.
Un interès creixent
La llista conjunta torna a disparar l’atenció europea
“Hi ha hagut un interès creixent en els últims mesos sobre les implicacions que pot tenir el cas català”, reconeix Kai-Olaf Lang, de l’Institut Alemany pels Afers Internacionals i de Seguretat. “Més enllà de les declaracions oficials que diuen que és una qüestió interna, hi ha inquietud que aquest tema pugui tenir un efecte desestabilitzador a Europa”, afegeix. L’interès sobre els moviments independentistes europeus va baixar després del referèndum a Escòcia. “Però l’atenció es va tornar a disparar a l’estiu, quan es va presentar la llista conjunta pel sí”, asseguren en cercles diplomàtics a Brussel·les, on s’ha viscut en els últims mesos una cursa frenètica del govern espanyol a la recerca d’aliats per a la causa unionista.
Les pressions de Madrid
Malestar a la Comissió Europea per l’afer de la resposta enriquida
La feina de la diplomàcia espanyola per eradicar qualsevol moviment de complicitat a Catalunya des de les institucions europees ha donat els seus fruits. La pressió ha sigut tan forta que fins i tot la mateixa Comissió Europea va alertar dijous que no es deixarà “manipular” per ningú. Era un reflex de l’inèdit malestar intern que ha provocat la resposta -amb un paràgraf afegit en la versió castellana- a una pregunta de l’eurodiputat del PP Santiago Fisas, sobre una suposada declaració unilateral d’independència (DUI) de Catalunya. Un exfuncionari de la Comissió admet que “mai” havia vist un episodi com aquest. I fonts del mateix gabinet del president Jean-Claude Juncker han apuntat que tot indica que va ser un funcionari qui va “enriquir” el text que, en la versió castellana, censurava qualsevol gest unilateral del Parlament català. La resposta superava de molt les que fins ara havia donat Europa sobre el cas català. Entrava a valorar què s’ajustava a la Constitució espanyola i què no, una interpretació en la qual Brussel·les no havia volgut entrar mai. “Espanya està arribant a espantar els seus socis per com sobrereacciona a la qüestió catalana. Queda en evidència i se li pot girar en contra”, reflexiona Albert Royo.
El pragmatisme europeu
Les solucions ‘ad hoc’ que poden evitar el trencament amb la UE
Encara que sigui amb l’aigua al coll, els experts coincideixen que Europa reacciona sempre des del pragmatisme, la creativitat i les solucions ad hoc. Així ho indica la construcció europea, que ha fet front a situacions tan poc previstes als tractats com la reunificació alemanya i la sortida de Groenlàndia. És seguint aquesta lògica que Kai-Olaf Lang veu que, “si a Catalunya es genera una nova estructura de govern en què Espanya tingui menys poder, la UE haurà d’acabar entenent-s’hi, encara que sigui per no generar més confusió”. “Encara que hi hagi un veto espanyol, es poden buscar àrees en què la UE pugui arribar a acords sense que hagin de ser ratificats pels estats membres”, conclou aquest analista mirant endavant.
