Publicitat
Publicitat

Francesc Vendrell: “Madrid hauria hagut de fer amb Catalunya com Londres amb Escòcia”

Mediador Al Salvador, a Timor Oriental i, sobretot, a l’Afganistan, Francesc Vendrell hi va forjar els consensos necessaris per buscar la pau. La mediació de conflictes ha centrat la carrera exitosa d’aquest alt funcionari de l’ONU amb un peu a tot arreu

Acaba de tornar a Barcelona per ser investit doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull (URL). Després de viatjar per mig món, encara acusa les primeres calors de la ciutat quan s’acosta l’estiu i reconeix que, almenys per això, s’estima més Londres, on passa la major part de l’any. Des que l’any 1968 va ingressar a l’ONU, la seva ha sigut una vida entregada a la mediació de grans conflictes mundials. Va arrencar a Xile i va culminar a l’Afganistan, on va ser la cara de la comunitat internacional en aquell país.

Com es planta cara a l’Estat Islàmic (EI)?

És un conflicte greu que no té una solució política immediata. Probablement no hi haurà més remei que fer servir la força militar, però la qüestió és qui i de quina manera. Els bombardejos poden afeblir l’EI, tot i que poden causar morts civils, i caldran tropes sobre el terreny, que no poden venir dels estats occidentals perquè seria contraproduent. Haurien de ser iraquianes sunnites, egípcies, saudites o jordanes.

Seria possible una mediació?

L’EI no té cap interès a buscar una solució política. Això no vol dir que si consoliden la seva situació sobre el terreny i deixen la banda la idea de crear un califat al món islàmic no sigui possible el diàleg. Si es vol acabar amb un conflicte, tard o d’hora s’ha de parlar amb les parts.

Després de mediar en conflictes a mig món, quin recorda més?

El de Timor Oriental va ser una negociació molt difícil, vaig estar set anys treballant-hi. Amb la crisi econòmica que va viure el Sud-est Asiàtic, que va portar a la caiguda del general Suharto a Indonèsia el 1998, es va obrir una finestra per a la pau a Timor Oriental. Sense l’ONU, sense els dos o tres mediadors que vam ser allà, Timor Oriental no seria avui un país independent.

¿Quan vostè va entrar a l’ONU, es veia fent de mediador en aquests conflictes?

Vaig entrar a l’ONU amb l’expectativa d’ocupar-me de temes de drets humans i règims dictatorials, vaig començar a Xile i d’allà a l’Amèrica Central. També recordo del principi Nagorno-Karabakh, al Caucas, on el fet de ser català em va ajudar a comprendre millor el que hi passava…

Ara que parla de Catalunya, com veu la situació aquí? ¿Creu que falta diàleg entre Barcelona i Madrid?

Que falta diàleg no n’hi ha cap dubte. Va ser un gravíssim error que després que un poble es declarés, a través del seu Parlament, com una nació, un estat li volgués impedir el concepte de ser nació. Al Regne Unit ningú ha negat mai que Escòcia o Gal·les siguin una nació.

Quina via hi veu?

Els temes d’integritat territorial són molts difícils de resoldre. Els estats són molt reticents a acceptar que una part del seu territori s’independentitzi. Però hi ha maneres de fer-ho, com ara acceptar que hi hagi un referèndum. Madrid s’hauria d’haver comportat amb Catalunya com Londres ho va fer amb Escòcia. Seria el més lògic i democràtic. Si hi hagués hagut un referèndum crec que no hauria guanyat la independència. Si no es permet el referèndum, el mínim és dialogar. No fer-ho em sembla incomprensible i molt poc democràtic.

Vostè, com a expert, què creu que passa si una de les parts no vol dialogar?

Si una de les parts no vol dialogar i és la més forta, és molt difícil que s’acabi fent, almenys per un temps. No crec que hi hagi diàleg abans de les eleccions espenyoles…

Hi haurà pressió internacional?

Si estem pensant en les Nacions Unides o la Unió Europea, no hi veig cap possibilitat. En el cas de la UE, hi ha tants problemes interns que si poden evitar entrar en el tema ho evitaran. Els governs no volen maldecaps, desgraciadament.

I alguna mena de mediació?

No sé què pot passar en el futur. Seria possible que algun organisme no governamental, algun mediador personal o algun organisme petit tractés, si no de mediar, que és molt fort, almenys facilitar el diàleg o fer de correu, de passar missatges. El govern català ho hauria d’acceptar, i m’agradaria pensar que en el futur el govern de Madrid també s’ho pensarà, ja que tancar la porta al diàleg pot tenir conseqüències negatives tant per a Catalunya com per a Espanya.

Com veu les Nacions Unides i el clam per reformar-les i eliminar el veto al Consell de Seguretat?

En el veto no es canviarà. Si mirem la Unió Europea, allà les decisions es prenen per unanimitat, excepte en algun cas. Les quatre grans potències de la UE -Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia- tenen un dret de veto a la pràctica. Curiosament, l’ONU és una de les poques organitzacions on es poden prendre decisions sense unanimitat.

Com veu Obama, quin llegat creu que deixarà? Se l’acusa de tou…

M’altera molt com es critica el president Obama. Jo no viuré mai amb un president dels EUA tan equànime com ell, ja que en els pròxims anys vindran presidents més de l’ala dura. Trobo inconcebible que els europeus ens queixem quan hi ha un unilateralista com George W. Bush i quan en tenim un de multilateral com Obama, o com ho va ser Carter, que consulta, que pensa, el critiquem per feble.

L'