POLÍTICA A L'ÀSIA
Misc 23/07/2013

Llums i ombres del primer ministre japonès

Shenzo Abe trenca motlles i s'assegura un govern estable com a mínim fins al 2016

i
Marc Vidal
3 min
El primer ministre japonès, Shinzo Abe, diumenge en el recompte que van fer a la seu del partit.

Barcelona.En un país que ha tingut sis primers ministres entre el 2006 i el 2009, assegurar-se aquest càrrec fins al 2016 ho ha capgirat tot. L'artífex d'aquesta gesta és l'actual primer ministre, Shinzo Abe, que fa set mesos va arribar al poder liderant el Partit Liberal Democràtic (PLD), la formació que ha dominat -amb algun parèntesi- l'escena política japonesa des del final de la Segona Guerra Mundial.

L'estil directe i decidit de l'actual primer ministre ha captivat part de l'electorat i la debilitat de les forces opositores ha fet la resta. Diumenge, Shinzo Abe es va assegurar una majoria a les dues cambres legislatives japoneses que feia anys que no es veia.

Però aquest conservador d'inspiració reformista no convenç a tothom. Les seves receptes econòmiques -a contracorrent, a cop de despesa pública- reben tantes lloances com crítiques. I els tics d'orgull nacionalista que van acabar estroncant el seu primer mandat (2006-2007) mantenen l'alerta activada en altres capitals del món.

La revifada econòmica

Una llegenda convertida en teoria econòmica per revifar el país

Explica una llegenda japonesa que una fletxa de bedoll és fàcil de trencar, però tres de juntes és impossible. Shinzo Abe va prendre com a punt de partida aquest conte tradicional per explicar els tres pilars del seu pla per rellançar una economia amb un estancament endèmic. Batejada com a Abenomics , la seva bateria d'iniciatives no ha deixat indiferent a ningú.

El primer pilar es basa a augmentar l'objectiu d'inflació del Banc del Japó fins al 2%, que, a la pràctica, vol dir posar més diners en circulació. Al contrari de l'austeritat que impera a Europa, el segon pilar és l'augment de la despesa pública, una injecció de l'estat de més de 110.000 milions de dòlars. I el tercer, allà on Abe pot trobar més dificultats, són les reformes pendents en àmbits com el mercat laboral o les subvencions a l'agricultura.

"En un any, les exportacions han augmentat un 3,8%, el PIB ha crescut un 4% i la borsa s'ha revaloritzat un 40%", explica Guillermo Martínez, coordinador del departament d'economia i empresa de Casa Àsia. "Però aquestes polítiques exitoses assenyalen dos riscos: l'esclat d'una guerra de divises en què tothom pot prendre mal i un augment de l'elevadíssim deute públic japonès".

Però Abe atén els números i es va inflar en el seu discurs després de la victòria a les urnes de diumenge: "Ens van dir que les polítiques econòmiques estaven equivocades, però el poble ens ha donat el seu suport", va proclamar.

L'orgull japonès

Una reforma de la Constitució per capgirar el pacifisme

Amb la incipient reactivació econòmica en marxa, totes les mirades es giren ara cap al discurs d'exaltació nacional de Shenzo Abe. Al cap hi té una reforma de la Constitució que tindria com a objectiu acabar amb la renúncia a tenir un exèrcit imposada després de la Segona Guerra Mundial, una iniciativa que encén els ànims de Corea del Sud i la Xina, que ho consideren una provocació.

De moment, diumenge Abe va optar per rebaixar el to en aquest capítol i va assegurar que qualsevol reforma havia de basar-se en el consens: "Encara no hem discutit en profunditat aquesta qüestió i ho hem de fer sense pressa, buscant el consens", va assegurar.

"Segurament buscarà un punt intermedi que calmi els ànims dels nacionalistes. La clau és veure si el 15 d'agost Shinzo Abe assisteix a l'homenatge que cada any es fa al mausoleu de Yasukuni als criminals de guerra japonesos".

El suport popular

Només un de cada quatre japonesos va votar per Abe

Tot i que els japonesos es mostren satisfets del camí que ha iniciat l'economia al seu país, estan lluny d'entusiasmar-se pel partit de Shenzo Abe. La participació diumenge amb prou feines va superar el 50%, de manera que només un de cada quatre ciutadans amb dret a vot va optar per ell. Amb una oposició fora de joc i la majoria a les dues cambres, el primer ministre acumula un poder mai vist al Japó.

stats