Merkel, una líder “indispensable” a la recerca d’un llegat històric
Cap d’InternacionalAngela Merkel ha tingut una setmana plàcida. La revista Forbes l’ha situada al segon lloc en el rànquing dels líders més poderosos del món. Està just darrere de Vladímir Putin i té per sota Barack Obama, que ha retrocedit una posició per cedir-li pas. És l’“europea indispensable”, tal com l’acaba de batejar en portada el setmanari The Economist. Després d’una dècada al poder, el lideratge de la cancellera Merkel continua sent incontestable.
La crisi dels refugiats i els escàndols de Volkswagen o la FIFA han tingut un impacte assumible sobre la popularitat de la cancellera de portes endins d’Alemanya. I mirant enfora, l’aspiració de Berlín de ser un actor més en el tauler de la geopolítica mundial -i deixar enrere el pes de la història en aquest camp- està donant fruit, amb l’acord nuclear amb l’Iran o els intents de pacificar l’est d’Ucraïna com a grans exemples.
La que ara mateix és la dirigent de la UE en actiu que més temps fa que ocupa el càrrec encara no ha revelat si tornarà a optar a la cancelleria el 2017. Per ara ningú li fa ombra i els històrics resultats obtinguts el 2013 -una majoria mai vista des de Konrad Adenauer el 1957- juguen a favor seu. El que passi els pròxims mesos, quan es comencin a veure els efectes reals de l’arribada de centenars de milers de refugiats al país, serà clau per al futur de Merkel.
En un país ric, obsessionat per l’ordre i la (bona) gestió, és difícil imaginar un fracàs en l’absorció dels nouvinguts. Els brots racistes -alarmants però localitzats- no semblen una amenaça. I si l’acollida culmina amb èxit, i resol part del greu problema demogràfic alemany, el llegat de Merkel podria deixar de ser ostatge del dimoni de l’austeritat que ha ofegat Europa.
