Corria l’any 1997 i l’aleshores secretari general de l’OTAN, Javier Solana, tenia una missió: acabar amb el veto de Moscou a l’ampliació de l’Aliança Atlàntica cap a l’antiga òrbita soviètica. L’interlocutor de Solana era el president rus, Borís Ieltsin, un home “dur com una pedra”, recorda el polític espanyol, que va batallar durant mesos pel nihil obstat. Així va ser com, després d’una cimera de somriures i encaixades aquell mateix any a París, els míssils russos van deixar d’apuntar els països de l’OTAN. L’aliança militar va sumar nous socis i el 1999 s’acostava cap a una Rússia desencantada on Putin havia aconseguit el poder. El nou inquilí del Kremlin va dibuixar de nou les línies vermelles del seu país i aviat va revifar la retòrica de la Guerra Freda, la mateixa que ahir va planar sobre la cimera de Newport.