Havien de ser vuit pàgines però divendres a la nit, després de la primera jornada de feina de la redacció del Charlie Hebdo, es va posar sobre la taula ampliar-les a setze. El suport i l’escalf rebut pels supervivents a l’atac contra el setmanari satíric, amb col·laboracions que han anat arribant de tot el món, va portar la redacció a voler créixer. Una quinzena de persones -moltes van viure l’atemptat de dimecres- es van aplegar divendres a la primera planta de la seu del diari Libération, a tocar de la plaça de la República de París, que serà, des d’ara, casa seva. I van posar fil a l’agulla.

“Anaven fent feina però, de tant en tant, veies com es feien petits grups per consolar-se. Una vegada i una altra els venia al cap la pel·lícula dels fets -explicava ahir Antoine Guiral, periodista del diari que els ha acollit-. Era una situació molt delicada. Ens coneixem, ja que ja van ser a Libération quan els van cremar la seu fa uns anys, i volíem parlar amb ells, però al mateix temps volíem respectar el seu dol”. A la sala hi regnava el silenci i de tant en tant “miraven de trobar un somriure”, va explicar Guiral. “Estan molt traumatitzats. I molts es preguntaven una vegada i una altra per què a ells no els havia tocat. Va ser molt dur”, relata.

Una de les primeres decisions que va prendre la redacció de Charlie Hebdo va ser que a l’edició de dimecres no hi haurà cap esquela, per deixar clar que al setmanari li queda molta vida. La setmana que ve s’editaran un milió d’exemplars, quan habitualment se n’imprimien unes poques desenes de milers, i, a més de distribuir-lo a França, s’estudia fer-lo arribar a Espanya i a Suïssa. I tots els beneficis que s’aconseguiran seran destinats a les famílies de les víctimes. La portada encara és una incògnita.