En un país de contrastos, el cas de Bradley Manning no en queda al marge. És el xoc entre uns EUA entesos com a paradigma de les llibertats i una potència encarregada de la seguretat mundial. Entre aquell país que s'esforça per obrir l'administració als ciutadans i el que espia per la porta del darrere les seves comunicacions. La web ProPublica explicava ahir que Obama ja ha recorregut set cops a la llei d'espionatge -que data de la Primera Guerra Mundial- per encausar els que difonen informació "relativa a la defensa nacional", mentre que tots els altres presidents anteriors la van utilitzar tres vegades. L'actual director nacional d'Intel·ligència, James Clapper, ja va deixar clar l'any 2010 -acabat de nomenar per Obama- que els que treballaven per a ell havien de ser com els seus néts: hi han de ser però no se'ls ha de sentir.
