Un horitzó invisible per a Síria
França es desperta a l’horror, per segona vegada. París va reviure divendres el malson dels atemptats del gener contra Charlie Hebdo i el supermercat kosher. I ho va fer amb una cadena d’atemptats coordinats que, encara ara, glacen la sang pels objectius en el punt de mira: l’entorn d’un estadi de futbol, les terrasses d’un restaurant, una sala de festes… El terrorisme de l’Estat Islàmic (EI) tornava a atacar Europa amb tota la cruesa i irracionalitat. El president francès, François Hollande, alertava el mes passat del risc d’una “guerra total” -que podia arribar a Europa, va dir- si no s’aturava la de Síria. Però de moment el drama continua en aquell país, l’Estat Islàmic estén el seus tentacles sobre el territori que controla i els EUA i Rússia continuen enfrontats -com va quedar clar ahir al G-20- en la fórmula per buscar una necessària sortida a la guerra. Ni una Europa aclaparada per la crisi dels refugiats -justament sirians- sembla capacitada per forçar les parts en conflicte a dibuixar l’horitzó d’un diàleg.
