Les régions, une menace pour l'égalité?

Barcelona.Amb la visió jacobina que el poder local i regional pot acabar sent una amenaça per als valors republicans, França viu immersa en un debat apassionat sobre el paper que han de tenir les administracions territorials. Sobre la taula hi ha la promesa electoral de François Hollande d'impulsar una reorganització d'aquests òrgans -ajuntaments, departaments i regions- just quan fa 30 anys que es va estrenar la descentralització en aquest país. Però la realitat ha estat que el projecte de llei sobre la qüestió ha aixecat tanta polseguera que el govern francès ha optat per endarrerir en el temps els punts més polèmics.

"Hi ha hagut obstacles polítics importants, molta hostilitat i oposició en l'àmbit local, enfrontaments entre la França rural i la metropolitana… El projecte s'ha trossejat i endarrerit", explica Romain Pasquier, expert en el procés de descentralització francès a Sciences-Po Rennes. De moment, l'únic que ha obtingut la llum verda del Senat ha estat l'atorgament d'estatus particulars a ajuntaments de grans ciutats com Lió i Ais de Provença-Marsella i altres de mitjanes com Montpeller, Estrasburg i Lilla. Queda per a més endavant la reorganització dels poders departamentals i regionals, els dos òrgans territorials que estan per sobre dels municipis.

La descentralització a la carta

La reforma en marxa obre també la porta a una petita revolució: la coneguda com a descentralització a la carta. Es tracta que els ens territorials que vulguin avançar en l'assumpció de més poder ho puguin fer. "És un canvi fonamental en l'històric plantejament jacobí i napoleònic de França", destaca Éric Giuily, que va ser un dels artífexs de la primera llei que -durant el mandat de François Mitterrand- cedia competències als territoris.

"En 30 anys, els ciutadans s'han beneficiat molt del procés de descentralització, l'administració ha guanyat en eficàcia, s'ha invertit en carreteres i serveis socials", assegura Giuily, que considera que l'obertura d'un procés a la carta no crearà una França a dues velocitats. "L'estat haurà de compensar els territoris més pobres. Aquest és el seu paper, evitar les desigualtats", manté aquest expert.

Però l'impuls descentralitzador no motiva els francesos. A l'abril va fracassar un referèndum que proposava fusionar dos departaments i la regió d'Alsàcia per crear una única administració més poderosa i eficaç. "Semblava de sentit comú, però els electors van dir «no»", resumeix el periodista francès Henry de Laguérie, establert a Barcelona.

"Les reticències tenen diverses arrels. Ara que estem en crisi, hi ha la mentalitat que racionalitzar els òrgans de poder territorial conduirà a una reducció dels serveis públics", explica Romain Pasquier. "Però també hi ha els sindicats, els funcionaris i altres col·lectius que frenen el procés per por de perdre la seva quota de poder", conclou.