“ Charlie Hebdo continuarà. No han guanyat”. Així va anunciar ahir Patrick Pelloux, metge d’urgències i col·laborador de la revista satírica, que la setmana que ve, dimecres, la publicació no fallarà a la seva cita amb els lectors. Serà una edició especial, d’un milió d’exemplars, la recaptació de la qual es destinarà íntegrament a les famílies de les víctimes. França s’ha abocat a demostrar que mai es farà realitat la frase embogida que ahir es va sentir que deia un dels assaltants de la redacció després de la massacre: “Hem matat Charlie Hebdo ”. Res més lluny de la realitat.

“El volíeu matar però l’heu fet etern”. Així s’expressava un dels centenars de missatges dedicats a Charlie Hebdo que ahir es podien llegir al carreró de París on hi havia la redacció del setmanari satíric. Una multitud anònima va desfilar durant tot el dia per aquest punt amb flors, llapis, colors i bolígrafs, símbols per reivindicar que “és la tinta i no la sang la que canvia les coses”, com sentenciava un altre dels missatges dipositats en aquest carreró fatídic.

El François es va aturar a uns metres de la redacció de Charlie Hebdo i, assegut a terra, va escriure “ Je suis ‘Charlie’ ” [Jo sóc Charlie ] en retolador negre al paper que envoltava la rosa blanca que portava. “És un atac a les nostres llibertats. Ningú ens les robarà”, deia abans de dipositar la flor a l’enorme pila envoltada d’espelmes que va anar creixent a mesura que passaven les hores. En una atmosfera de silenci, emoció i recolliment, els parisencs homenatjaven les dotze víctimes mortals de dimecres.

Al migdia va ser tot França la que va fer un minut de silenci. A París, centenars de ciutadans es van aplegar davant d’edificis emblemàtics, com Notre Dame o la Torre Eiffel, i desafiant la pluja i el vent molts van desplegar petites pancartes amb el “ Je suis ‘Charlie’ ”. A la tarda, una nova concentració a la plaça de la República -ja sense pluja- va mantenir viva la flama de la reivindicació. “No és un acte aïllat. Això fa temps que es veia venir. Hi ha un odi irracional que ha arrelat a la nostra societat. I no se què s’ha de fer per aturar-lo”, es queixava la Marie-Dominique, una jubilada que, amb el seu marit, havia vingut per mostrar el seu rebuig a l’atemptat des dels afores de París.

Lluny de la zona zero de l’assalt i del cor de la capital, la policia continuava la recerca dels dos assaltants que dimecres van irrompre a la redacció del setmanari. Es tracta de dos germans, Chérif i Saïd Kouachi, de 32 i 34 anys, un dels quals, el més petit, va ser condemnat l’any 2008 per la seva relació amb una cèl·lula que enviava combatents a fer la jihad a l’Iraq envaït pels Estats Units.

L’alarma va saltar de bon matí quan un home -que va aconseguir fugir- va matar una policia i va ferir un operari de la via pública a Montrouge, un municipi al sud de París. Després d’hores de tensió i especulació, a la tarda es va descartar oficialment que aquest fet tingués “res a veure” amb l’atemptat comès dimecres contra el setmanari Charlie Hebdo.

La pista bona: la gasolinera

Les mirades es van centrar també de bon matí en una gasolinera de la carretera RN2 a Villers-Cotterêts, al nord-est de París, a la regió de la Picardia, a mig camí de Reims, on dimecres la policia havia escorcollat un pis on els terroristes havien viscut últimament. L’home que regentava l’estació de servei va reconèixer els fugitius, que van omplir el dipòsit de carburant i van carregar el cotxe de menjar abans de tornar a emprendre la ruta en direcció nord-est.

Va ser l’últim cop que els assaltants van ser identificats, ja que durant la tarda ja no se’ls va veure més. Els cossos especials de la policia i la gendarmeria, que per primer cop a la història van treballar plegats, es van desplegar per una àmplia zona a la regió de la Picardia, on van pentinar diferents poblacions a la recerca dels terroristes. Uns 90.000 agents en total van participar en l’operatiu, que no va donar cap resultat i es va donar per acabat a última hora de la nit. Els assaltants de Charlie Hebdo continuaven ahir desapareguts.

Diumenge, marxa silenciosa

La barreja d’emoció, indignació i compromís amb les llibertats que viuen els francesos des de l’atac de dimecres culminarà diumenge amb una gran manifestació convocada al centre de París pels partits de l’esquerra. La mobilització consistirà en una marxa silenciosa que s’espera que desbordi la capital francesa. Han sigut convidades a participar-hi totes les forces polítiques del país, els agents socials i tota mena de moviments pro drets humans.

La de diumenge es vol que sigui una mostra de la “unitat republicana” que reclamen des del dia de l’atemptat tots els partits polítics francesos per fer front al terrorisme i que ahir va quedar immortalitzada amb la imatge inèdita de Sarkozy reunit a l’Elisi -on no havia tornat des que va perdre les eleccions el 2012- amb el president francès, François Hollande.

Però la polèmica va esclatar quan es va saber que l’ultradretà Front Nacional de Marine Le Pen no havia sigut convidat oficialment a la manifestació. El debat entre els organitzadors es va accelerar -especialment dins del Partit Socialista- però, lluny d’esperar-ne el desenllaç, Le Pen va tirar pel dret i a la tarda va anunciar que no participaria en la marxa. “Si no m’hi conviden, no hi aniré. És un parany. Si hi hagués cap incident, encara em dirien que és culpa meva”, es va lamentar ahir la líder ultradretana, i va trencar així un consens que englobava des de l’esquerra radical fins als conservadors de la UMP, liderats altra vegada per Sarkozy.

“Els que van morir es mereixen ser enterrats al Panteó [el monument de París que honora els grans personatges de la història de França]”, clamava ahir amb enteresa Jeannete Bougrab, la companya de Charb. “Han mort defensant la llibertat d’expressió, la laïcitat. Han mort perquè tots visquem en llibertat”, es lamentava la vídua del director de Charlie Hebdo.