TRIBUNA OBERTA

La carpeta de BUP i els toros

Quan tenia quinze anys i les meves companyes d'institut duien a les carpetes fotos de Tom Cruise i Hombres G, jo visitava la paradeta d'un grup d'anarquistes al carrer de Sant Miquel a Palma. Gràcies a ells, devora els adhesius de "MiliKK" i "Nuclears No, Gràcies", a la meva carpeta també en lluïa un d'un toro sagnant i el lema "La tortura no és art ni cultura". En estudiar Dret no em podia creure que maltractar un animal només fos castigat com a falta i record la reflexió que férem a classe: "Com ha de ser delicte si matar un toro a Espanya és una festa?". Més tard, em vaig especialitzar en els pitjors crims contra els humans, els crims contra la humanitat.

Ara ja no tenim "mili", la consciència antinuclear és majoritària i maltractar animals és un delicte des de 2003. Evolucionam, diria jo, que som optimista per naturalesa. Quan vaig arribar fa dos anys al Parlament, complir el compromís de prohibir les corregudes de toros que pactàrem als Acords pel canvi em va semblar el més senzill de tots. Bastava eliminar de la Llei 1/1992 de protecció dels animals un apartat d'un article. Tenim majoria al Parlament per prohibir-les, però ens ho impedeix la sentència del Tribunal Constitucional referida a la llei catalana que feia exactament el que nosaltres volíem fer. "Regulau-les, si voleu -ens diu el Constitucional-, però no les podeu prohibir perquè això és patrimoni cultural espanyol".

Amb la perplexitat d'aquella alumna de BUP que passejava la seva carpeta fa trenta anys descobreixo que Espanya legisla i jutja a remolc d'una cultura a contracorrent de la civilització, que es mesura per com tractam els animals i com els empram encara per divertir-nos a costa de maltractar-los, fer-ne befa, humiliar-los o fer quatre passades precioses de torero abans de matar-los. Però pensem-hi més enllà dels toros. Han anat desapareixent festes populars que giraven entorn del maltractament, l'escarni o el joc brut amb animals fins que algú ha sabut convèncer el seu poble que es pot fer festa igualment amb un peluix d'animal o amb alguna cosa que els representi en lloc d'un animal viu. Per altra banda, mantenim i gaudim de festes populars on no es maltracten els animals que hi participen i que es mantenen per una tradició que tenia un sentit i ara, amb el temps, algunes encara tenen i altres han anat canviant.

De tot això va la proposició de llei que hem presentat aquesta setmana al Parlament. El que volem fer és regular les corregudes de toros perquè l'animal pateixi el menys possible i no se'l mati: és el mínim que podem fer, insistir en el màxim no soluciona el problema que tenim. I repensem les festes tradicionals i els espectacles amb animals. Proposam que no es permetin els circs amb animals salvatges ni es creïn ni recuperin festes amb animals, hi hagi maltractament o no, amb l’objectiu que deixem d'utilitzar els animals per fer festes. Respecte de les festes amb animals que se segueixen celebrant a dia d’avui, distingim entre festes amb animals domats i festes amb animals salvatges perquè responen a tradicions, pràctiques i objectes diferents. Les festes actuals amb animals domats seran una excepció a la prohibició específica de festes amb animals perquè entenem que no se'ls maltracta ni el maltractament n'és el seu objecte. Les festes amb animals salvatges que encara s’estiguin celebrant, com el correbou de Fornalutx, hauran d’adaptar-se a la nova regulació: no es podrà matar l’animal després de la festa i s'haurà de presentar un informe veterinari que certifiqui que no es maltracta l’animal, requisit que no s’ha exigit en els darrers vint-i-cinc anys. Amb aquesta llei hi haurà canvis, no tots els que jo voldria, però les lleis es pacten i ara arribam fins aquí, amb una llei que supera la de 1992 i la resta de lleis autonòmiques de protecció animal.

Permetre el maltractament animal i la seva mort per motius culturals també és un crim contra els humans, contra l'evolució de la Humanitat com a civilització que és capaç de raonar que s'ha de matar animals per menjar i viure però no per art o per diversió. D'això anava l'adhesiu d'aquella carpeta de BUP i d'això tracta ara aquesta llei: de ser la societat civilitzada que encara no som.