El futur de les dones a la feina: un tema global

Per cada hora treballada els homes guanyen, a la UE, un 16,3% més de mitjana que les dones

La preocupació mundial sobre la menor participació de les dones en el mercat laboral i sobre la desigualtat salarial entre dones i homes ha adquirit per primera vegada a la història escala global. El 15 de juny i en el marc de la 106a Conferència Internacional del Treball de l’OIT es va celebrar la Cimera sobre un futur millor per a les dones a la feina. Estem tan acostumades que les qüestions que ens denigren ocupin llocs irrellevants en l’agenda dels governs que aquesta cimera ha sigut una sorpresa meravellosa.

L’últim informe de l’OIT (març del 2017) insisteix que la dificultat en la conciliació entre la feina i la vida familiar i la manca de serveis de cura a uns preus assequibles són situacions que les dones treballadores de tot el món afronten.

Les transformacions en el món laboral s’intensifiquen i és peremptori un compromís ferm i mesures valentes

I passa el mateix amb la remuneració inferior de les dones respecte a la dels homes per feines del mateix valor, amb el tracte injust, amb discriminacions de tot tipus i amb l’assetjament psicològic i sexual. La preferència de les dones per les ocupacions a temps parcial no respon a una senzilla i simple elecció. Té a veure directament amb la distribució dels rols socials per raó de gènere, com ara el fet que les dones siguin les principals responsables de la criança de les criatures i de les tasques domèstiques. Sí, l’ocupació és en tots els sentits molt superior en els homes i, a més, per cada hora treballada els homes guanyen, a la UE, un 16,3% més de mitjana que les dones (índex d’igualtat de gènere, 2017). Però la diferència més escandalosa es produeix en les capes altes de la societat. En el segment del 10% de persones que més diners cobren a Espanya, els ingressos dels homes són un 20% superiors als de les dones. Aquesta diferència s’observa de manera inequívoca en el món dels negocis, al sector financer, en les activitats professionals, científiques i tècniques. En la classe més baixa la diferència es redueix al 7%. I, pel que fa a les pensions, puja fins al 40,2% (Eurostat, 2014).

Quina joia, penso: representants significatius dels governs dels estats membres i de la societat civil i tres presidentes debatent al Palau de les Nacions. Em quedo amb el que va dir la presidenta nepalesa: “La discriminació contra les dones s’ha d’acabar, i per això és necessari que tots nosaltres hi dediquem esforços significatius”. Mentrestant, les transformacions en el món laboral s’intensifiquen i és peremptori un compromís ferm i mesures valentes.

Com és que els sous són més baixos en les ocupacions tradicionalment femenines que en les masculines?

Però no us penseu que tota aquesta vehemència en el desig d’aconseguir la igualtat de gènere es fonamenta en preceptes morals i dels drets humans. No. En el món mercantilitzat i de principis afeblits d’avui, l’impacte dels arguments morals per convèncer és anecdòtic. Sembla com si fos del tot necessari apel·lar a dades econòmiques que sedueixin i condueixin a l’acció compromesa i eficaç: així, l’informe Tendències de l’ocupació femenina 2017 estima que la plena participació de les dones en el mercat de treball i l’eliminació de la desigualtat salarial significaria uns ingressos de 5,8 bilions de dòlars per a l’economia global i d’uns 1,5 bilions de dòlars d’increment dels ingressos fiscals. I l’informe de l’OIT citat abans ens parla d’un augment mundial de la força de treball de 204 milions i d’una pujada del PIB del 3,9%. Potser així, amb aquestes dades econòmiques d’allò més seductores, els governs posaran finalment fil a l’agulla i no bastons a les rodes: ens són ben familiars les constants rebaixes i involucions del PP en el que, de fet, hauria de ser un responsable compliment de la llei orgànica del 2007 per a la igualtat entre homes i dones.

Per què les dones tenen més dificultats que els homes per entrar en el mercat laboral? Com és que els sous són més baixos en les ocupacions tradicionalment femenines que en les masculines? Per què a mesura que més dones entren en un àmbit professional els salaris cauen en poc temps? Com s’explica que els homes que treballen en ocupacions típicament femenines guanyin més que les seves col·legues? Per què a les dones amb exactament les mateixes o millors qualificacions que els homes se’ls ofereixen salaris inferiors? Doncs perquè es valora més la feina dels homes que la de les dones. Fixeu-vos en la perfídia dels estereotips: a les mares se les percep socialment menys motivades que els pares per continuar la seva carrera professional, i per això no se’ls ofereixen oportunitats per pujar en l’escala laboral. El gènere masculí sembla més digne de percebre un salari més alt i, en línia amb els rols socials, les oportunitats laborals de les mares i els seus ingressos decreixen. Tant si l’interès per aniquilar les discriminacions seculars exercides sobre les dones està motivat per qüestions morals i de drets humans com si està motivat pels avantatges econòmics que comportaria -o per totes dues coses-, afrontar els estereotips i els rols socials per raó de gènere és, en qualsevol cas, un imperatiu. Sense oblidar els sentiments de percepció d’amenaça dels homes davant dels avenços de les dones. Esperem que de la cimera de l’OIT en sorgeixin plans governamentals seriosos capaços de desafiar i tallar de soca-rel aquestes perverses discriminacions, responsables de tant dolor i de tanta tristesa.