No s’adonen de res o estam perduts

Amb quants sense sostre, amb quants dependents o familiars, amb quantes persones enfonsades per la crisi ha parlat Mateu Isern sense tenir una càmera davant? Algú li ha explicat com són les seves vides? Amb aquesta informació, potser durant el seu mandat no hauria retallat 19 programes o serveis socials. Si li arribassin els seus testimonis, crec que en un primer moment el seu somriure habitual quedaria gelat i un tremolor li recorreria el cos. Però sembla que entre les muntanyes de documents que revisa cada dia no hi ha res d’això, res de les vides humanes de Jaume, Margalida o Víctor. El concepte de proximitat amb la gent, aquella frase tan sentida en boca dels populars durant la campanya electoral de “governarem a peu de carrer”, només va quedar per a aquells dies de la “festa” de la democràcia. I a tot això s’hi suma la reforma centralista de Montoro, que encara allunya més la població de l’atenció que necessita. De veres, no s’adonen de res, perquè si ho fan, estam perduts.