EXPLOTACIÓ

La desprotecció dels nins víctimes de tràfic

Segons els experts, no només pateixen violència de les màfies, sinó que també d’institucional

“‘Vull que el meu fill sàpiga que jo no el vaig abandonar’, deia una dona víctima de tràfic, la qual es lamentava que els Serveis Socials de Madrid s’havien quedat el seu nadó”, explica Helena Maleno, especialista en tràfic de persones. Maleno assenyala que hi ha casos de nins desapareguts per efecte del control de les màfies de les xarxes de tràfic. Però assegura que també hi ha mares que no saben on és el seu fill perquè, quan travessen la frontera, l’administració ha decidit que el nin o nina està en situació de desemparament. L’activista i membre del col·lectiu Caminant Fronteres critica durament les conseqüències emocionals i vivencials d’aquest tipus d’intervenció.

Quin fill sacrifiques?

Un altre cas que explica Helena Maleno és el d’una dona migrant que va haver de decidir entre els seus dos fills. “Em deia: ‘Jo he de partir perquè tenc un deute i mataran la meva filla, que és a Nigèria. Però si me’n vaig, la policia es quedarà amb el nin. Què he de fer? A qui he de sacrificar?’, em demanava”, recorda. L’especialista en tràfic diu que davant d’aquestes situacions, com que la Fiscalia no pot protegir la unitat familiar, perquè la dona no ho vol, decideix protegir el menor, fàcilment adoptable. “Però revictimitzar les mares no ha de ser una solució. Es decreten desemparaments perquè hi ha indicis que són víctimes de tràfic”, assegurà en el marc del seminari sobre tràfic per explotació de menors a la frontera que s’ha fet aquesta setmana a la UIB.

Amb relació a la desaparició de nins dins els serveis d’adopció en aquestes circumstàncies, Maleno ha conegut mares que s’han dedicat a cercar els seus fills. L’experta en el tema de tràfic apunta que coneix casos en què l’administració ha protegit la unitat familiar, com el d’una dona a la qual les xarxes de tràfic li varen sostreure una nina de dos anys. Gràcies a la col·laboració de la Direcció d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència de la Generalitat de Catalunya (DGAIA), s’ha pogut localitzar la nina, la qual ara ja té quatre anys i viu amb una família d’acollida de llarga durada, que està informada de la situació. L’activista celebra que des de DGAIA es faciliti a la mare retrobar-se amb la seva filla. D’altra banda, la directora de la Fundació Amaranta, Pilar Casas, també va assenyalar que en els darrers anys l’entitat que dirigeix va atendre a Balears cinc casos de menors víctimes de tràfic per explotació sexual i que tots varen tenir una gestió adient i d’èxit. Tot i això, les entitats denuncien les greus mancances d’atenció per part de l’administració que pateixen també els menors.

Enfocament de drets humans

Des de la Fundació de Solidaritat Amaranta assenyalen que les lleis autonòmiques no faciliten el tractament d’aquesta problemàtica, perquè no existeix un catàleg de serveis concret. Però sobretot apunten com un problema de fons que no hi hagi una definició política pública des d’un enfocament de drets. “La persecució del delicte sobresurt per sobre de la protecció de les persones”, assenyala Vanesa Álvarez, coordinadora de l’entitat a Astúries. Des de l’any 2006, Unicef atorga l’estatus de víctima de tràfic als concebuts i nascuts d’una víctima de tràfic, però això no està recollit a la normativa espanyola. “Així es vulneren els drets de la dona a costa dels drets del nin”, remarca. Un punt de vista amb el qual coincideix l’especialista Helena Maleno, qui apunta que els estats, també l’espanyol, posen per sobre dels drets humans el tractament migratori de control de fronteres, fet pel qual denuncien que moltes vegades són vulnerats, fins al punt de permetre pràctiques prohibides en l’àmbit internacional, com les devolucions en calent. “Ara les xarxes ho tenen molt bé per a la captació. A la gent no li val amb els passadors de fronteres, sinó que vol xarxes més fortes que puguin subornar el funcionariat. D’aquesta manera, les xarxes es consoliden”, subratlla.