DIA DE LA DONA

El vel és el menor dels seus problemes

Nazanin Armanian explica com i per què perderen els drets les dones. Les conquestes socials són reversibles

“Així heu de continuar! Així, lluitant!”, diu a unes joves estudiants de Filosofia de la UIB Nazanin Armanian. Aquesta dona iraniana que viu a Espanya des de l’any 1983 i que és professora de Relacions Internacionals a la UNED, Llicenciada en Ciències Polítiques, pràcticament doctora en Filosofia -pendent de llegir la tesi- i que ha escrit una dotzena de llibres, no atura ni un segon de parlar, ni per respirar. Com si el seu combat amb les paraules significàs la pèrdua de la guerra de les idees, com si volgués compensar tota la desinformació i manipulació mediàtica, que denuncia amb passió. I ho fa de manera didàctica, amb preguntes.

Quina és la imatge d’una dona musulmana?, demana. El vel és la resposta que forma part de la imatgeria col·lectiva, que Armanian s’encarrega ràpidament de desmuntar. “El 95% de les dones musulmanes del món no duen el vel”, assegura. Però per l’activista hi ha problemes més greus, com que hi ha dones que no tenen potestat sobre els seus fills o no poden sortir del país o casar-se sense permís d’un tutor home. O un cas més extrem: el de noces de nines de 8 anys a Aràbia Saudita o a l’Iran. “Ets adulta per tenir sexe a partir dels 8 anys, però no per decidir sobre la teva vida. A la boda diu: sí que vull, però el contracte el firma el tutor”. Però recorda que aquest sistema teocràtic en què el govern aplica les lleis de l’Alcorà és en 4 -també al Sudan i al Pakistan- dels 54 països musulmans.

L’extremisme a Occident

És important defugir els estereotips i les generalitzacions, explica Nazanin Armanian. “No existeix el món musulmà com tampoc no existeix el món cristià, perquè hi ha moltes diferències entre països; res no tenen a veure Tunísia amb l’Afganistan. Com tampoc no se celebra a Espanya la Pasqua igual a Catalunya, on molts aprofitaran per anar-se’n de viatge, que a Andalusia, on es viu amb passió”. El que sí que hi ha a tot arreu, assenyala, és el fanatisme religiós, l’extremisme radical, que és present també a Occident. Armanian recorda Sarah Palin, qui es va presentar a la vicepresidència dels Estats Units pel Partit Republicà. Palin, activista en contra de l’avortament i del matrimoni homosexual, membre de l’Associació del Rifle, va assegurar que la invasió de l’Iraq era una missió de Déu. “El mateix Bush va afirmar que Déu li va dir en un somni que havia d’entrar a l’Iraq. ‘George, ataca l’Iraq’, li digué”, explica.

Retrocedir en drets

Les dones anaven amb total normalitat a la Universitat de Kabul als anys 70. I als 80, hi havia dones motxilleres occidentals que visitaven l’Afganistan sense cap problema, assenyala l’activista iraniana. També al seu país, fins l’any 1979, quan entraren al poder els islamistes, les dones tenien molts més drets que les espanyoles d’aquella època. A l’Iran hi havia una ministra. Llavors en tot el món només a França n’hi havia una altra.“Les conquestes socials són reversibles, tal com hem vist aquí amb la crisi”, es lamenta Armanian.

L’activista denuncia que darrere del retrocés en drets que s’ha produït a l’Orient Mitjà hi ha interessos econòmics i el control energètic, sobretot del petroli. I manté, tal com ha fet Wesley Clark, general retirat de l’exèrcit dels Estats Units, que l’Estat Islàmic l’han creat la CIA i els aliats dels EUA. Així mateix, denuncia que aquests queden impunes de crítiques, malgrat que hi ha greus vulneracions de drets fins a límits extrems. “A Aràbia Saudita, cada divendres decapiten entre tres i sis persones. Moltes són netejadores asiàtiques que han estat violades pels senyors saudites, denunciades per adulteri. I aquestes imatges no surten a les televisions espanyoles ni a les franceses”. Armanian també creu que les demandes del poble de les conegudes com a primaveres àrabs s’han utilitzat per aquests poder polítics-econòmics per fer una passa enrere en drets socials.