image-alt

LA INVASIÓ SUBTIL

MARIA RODRÍGUEZ MARINÉ

Ja n’hi ha prou de dir-nos fins on podem arribar

Sí, home!, i què més!, ja n’hi ha prou (d’aquest color)!, només faltava aquesta!, aquesta sí que és bona!, ja som al cap del carrer!, s’ha acabat la broma! I encara podria continuar. Però ja n’hi pot haver...

Set faltes que continuaran passant per alt

El 2018 es commemoren els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra. Al llarg de l’any ja hi haurà qui s’encarregarà de glossar la seva magna obra i homenatjar-lo com cal. Des de la meva modesta posició...

El 2018 continuarem fent cops?

Com que dubtar és el segon cognom de tot catalanoparlant, no us puc prometre que després de llegir aquest article sempre ho doneu i ho feu tot bé. Ja m’agradaria. I això que la parla popular, vulgar si...

Se’ns poden emportar on sigui (però no per davant)

Sembla que definitivament ens hem instal·lat en una mena de déjà-vu. Resultats electorals similars (pel que fa als blocs, si més no) i reptes “per endavant” similars. Sí, perquè, de fet, ja els teníem...

Som-hi contra l’“A por ellos”

Curiosament (o no), una de les frases que servirà a les futures generacions per resumir aquest procés nostre de cada dia (o almenys una de les parts) és en castellà. L’“ A por ellos ” que van corejar...

Només cal que escoltem quan ho fem de veritat

Fa feredat les vegades que aquesta setmana s’han escoltat crits de “Llibertat presos polítics”. Se n’escoltaven als avions, als autocars, als cotxes, rumb a Brussel·les. Al Parc del Cinquantenari també se...

Ja no cal cistell per anar a plaça

Ja poden inventar Cyber Mondays, Black Fridays i totes les mandangues que vulguin, que no recuperarem els cistells, ni els físics ni els virtuals. Ara només s’omplen cistelles, i no perquè per definició...

Caure d’espatlles sense ser contorsionista?

Crec que ara com ara tothom sap on té les espatlles i que no són el mateix que l’esquena. I que d’espatlles en tenim dues i d’esquena només una. En canvi, cada cop més ens girem d’esquenes i caiem...

De vesper en vesper per fer cap al jardí

“Marta Rovira s’ha ficat en un jardí”, hem sentit dir aquesta setmana. I no precisament fent un cafè. Perquè la gent ja no només es fica en jardins en llenguatge col·loquial, les tertúlies en van plenes....

Tenint caragirats, per què volem 'chaqueteros'?

“Espadaler no és chaquetero. És que el PSC és neoliberal”, corria per Twitter aquesta setmana. Valoracions polítiques a part, ¿cal que recorrem al castellà per dir que algú canvia de partit, de bàndol,...

Hem d’evitar ‘mals majors’?

L’aparell judicial de l’Estat ha vacil·lat poc a l’hora d’aplicar els “males mayores” tan anunciats per Rajoy. “Mals pitjors”, passats al català pel sedàs d’algun traductor potser amb excés de zel (o massa...

Dutxa escocesa a la muntanya russa

Quants gerros d’aigua freda ens esperen, aquests dies? Dijous ja en vam entomar uns quants, després que corregués la brama que el president Puigdemont estava a punt de dissoldre el Parlament i convocar...

Els autos (de xoc?) dels jutges

No pot ser que en aquest imperi de la llei que ens ha tocat viure també ens imposin la terminologia jurídica. No ens podem permetre supeditar-nos als veïns també en això. Quan dilluns a molts se’ns va...

Si maregem tant la perdiu, de perduts al riu

El títol no és cap despropòsit. Només volia provar una cosa: ¿no us ha passat que la primera part ha colat com si res i la segona sembla un acudit? Totes dues frases fetes venen del castellà, més ben dit,...

Que s’acabi la setmana (i l’era) dels pals!

Diumenge vam rebre pals. Malgrat tot, dilluns molts continuaven amb cara de pal. Dimarts volien que fóssim nosaltres els que repartíssim pals (i vam repartir flors). Dimecres va parlar un pal de tio....

Piolín vs. Piuet: que sigui l’única batalla que perdem

Per si aquests dies no hi hagués ja prou fronts oberts, els correctors (va, assessors lingüístics, si voleu) també hem hagut de lliurar la nostra batalla particular (aquesta també només amb la dignitat com...

En sabem un niu

Us agraden els ocells, els aucells o els moixons (o mixons )? ¿O potser els pardals? “Ei, no, que un pardal és un beneit”, em diu l’Aina, de Mallorca. L’ornitologia va plena de riquesa dialectal. Com més...

“Agafa un suet que després fa rispa”

Realment és admirable la capacitat de la gent que visito avui (en l’última etapa del meu periple lingüístic estiuenc) per dir el màxim de coses amb el mínim de fonemes: “Quinorè?” “Noeparrè!” Llàstima que...

“Anem a fer una calima, garrideia?”

Bogamarí, rompsac, alçapiu, culremena... Que en saben, de compondre, a les terres que visitem avui: n’hi ha un calaportal! Va, ja us ho dic d’entrada, aquí salen. És a dir, habitualment utilitzen l’article...

"No sigos tracalet que perperiràs..."

Quan visites aquestes terres, entens de seguida per què una de les seves expressions més representatives és molt de fato. Entres a qualsevol casa i és impossible sortir-ne amb l’ astómec buit i el cap...

“Un gató té pas potes, fa?”

Vet aquí unes comarques on els catalanoparlants nadius més joves tenen 80 anys i més d’un i de dos han acabat parlant en un altre idioma amb els seus nets i besnets, alguns dels quals, al seu torn, han...

“Trompellot, manifesser i trapatroles!”

Avui canvio els pixapins habituals pels pixavins. 350 km de distància per a només una consonant de diferència. Tan lluny i tan a prop. Però és que no és el mateix miccionar en un pi que miccionar vi, no? ...

No xauem tant que acabarem fent cambuletes!

Avui m’endinso en territori de volianes i muricecs. A veure si faig supo supo amb el tamarro. El de veritat. L’animal misteriós que només surt de nit. No aquell que es dona com a excusa per gastar una broma...

On la pluja cau en sec i la pots xomar tota

“Xoma-la!”, “Oco, que et fuaré”, “Fem un xampú?” Però... on soc? Què diu tota aquesta gent? Aquí hi ha feina a desxifrar, xiquets. Ui, ja se m’ha enganxat el parlar d’aquí: el meu particular periple...

“El moresc en català es diu blat de moro”

Crec que ens hem passat. Els hem inflat massa el cap amb si això es diu així a Barcelona, aixà al poble dels avis, en anglès és tal... I després ens estranya que de vegades no sàpiguen què es pesquen... Un...

“Avui he anat al mèdic”

La tènue frontera que massa sovint separa català i castellà, a casa nostra hi ha cops que sembla esborrada del tot. Passem per una època de provatures interlinguals. De fet, ja fa temps que hi som (d’ençà...

“Hem begut una obra de teatre”

Ara que s’acaba el curs, ja podem dir que això d’estrenar-nos a l’escola ens ha portat infinitat de coses bones, però també unes quantes que costen d’encaixar: “Et mataré” ha passat a ser una frase tan...

“Es desperta a les tres i mitja”

Diferenciar passat i futur, dia i nit, dies entre setmana de caps de setmana: això ja ho tenim dominat. Però algun cop encara sopem al migdia i dinem al vespre, i l’esmorzar potser va ser ahir. I per molt...

“¡Qué va!”

La Joana i l’Helena ja comencen a tenir un vocabulari força ampli, però encara no han descobert que els sinònims perfectes no existeixen. Per exemple, en algun conte han sentit que el llop es vol cruspir...

“Però la cançó no diu així”

Tant li fa que hagi arribat la primavera, la Pasqua o fins i tot Sant Jordi, a casa nostra cap de les cançons respectives aconsegueix desbancar les de Nadal. I encara més si les han hagut de practicar molt...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >