image-alt

LA INVASIÓ SUBTIL

MARIA RODRÍGUEZ MARINÉ

Català amb bolquers: “Doncs a mi em sembla que no, papa”

Després de passar-me un curs sencer baixant als inferns del vestidor de la piscina coberta del barri i de tres setmanes (d’infernal juliol!) de curset intensiu diari, em pensava, il·lusa de mi, que enguany...

Català amb bolquers: “¿Ja li has donat un petó?”

Això sí que no. Per aquí no hi passo. En català no donem petons ni abraçades ni res per l’estil. Tant és que ens diguin garrepes. Com va dir aquell molt bé (i ja sé que està molt suat però no me’n puc...

“Coca coca el virolí”

Ja sé que fa calor i que falta molt per Nadal, però les meves filles practiquen sovint la cançó del tió. I juguen a fer cagar el tió! L’any passat ja se la començaven a saber, però ja vam quedar que durant...

“Vull una xucleta carabassa”

De vegades ens obsessionem amb coses i això ens ofusca. Un dia que anàvem pel carrer, l’Helena va exclamar: “Mira, una coltxoneta blanca!” Acabava de passar un furgoneta blanca. I com que no era el primer...

Català amb bolquers: "Una formiga mora"

És fascinant comprovar com de seguida els nens aprenen a diferenciar el masculí del femení. Igual que molt aviat es fixen que el papa i la mama no tenen el mateix entre les cames i veuen amb qui...

Català amb bolquers: "Ava, agua, agua"

Jo, com molts nens, tenia àvia i iaia. I m’anava la mar de bé tenir dues paraules per diferenciar-les. Però cap de les dues àvies de les meves filles ha volgut ser la iaia. Sobretot la meva mare, que és...

Català amb bolquers: “No me gusta Joana”

Bilingües des del naixement, sí. Esclar que està molt bé que molt aviat vegin que no tothom parla igual i que hi ha més d’una manera de referir- se a una cosa. Però és que ara com ara crec que només han...

"Hola, Marc i l’Anna!"

Hi ha un moment en què les criatures descobreixen el seu jo i coincideix bastant amb quan comencen a parlar. Bé, abans dels dos anys és freqüent que es vegin com ell o ella. De seguida saben que són la...

Català amb bolquers: "Ara l’avió la veiem petita"

Amb tres anys i mig estem de ple en l’època de demanar explicacions per tot. I a casa nostra per partida doble. Perquè, per exemple, quan anem amb cotxe volen parlar totes dues. I es barallen. “Ai, la Joana...

Català amb bolquers: “No em mogueré”

És evident que els nens no només aprenen a parlar dels grans, sinó també del que senten dir als altres nens. Però és que en el nostre cas una germana estimula l’altra a tota hora, perquè fins ara sempre han...

Català amb bolquers: “Jo l’he obrit sola”

Les formes verbals són una mina d’or per als que ens agrada escoltar els petits aprenents de parlants. Igual que són un camp minat per a qualsevol aprenent d’una llengua estrangera. Què me’n dieu dels...

Català amb bolquers: “Què li dóna el Pol a la peixera?”

Quan intento imaginar-me què deu passar dins del cervell dels nens que aprenen a parlar, sempre penso en capsetes que s’obren i es tanquen i que n’obren d’altres. I de vegades aquestes connexions fallen i...

Català amb bolquers: “Que no ho senteixi la mama”

És allò que dèiem de fer prediccions de manera inconscient. Alguna cosa li diu a una de les meves dues filles de tres anys que determinats verbs incorporen l’infix -eix-. I sentir té molts números per ser...

Català amb bolquers: “Qui s’ha fet un peto?”

No, no ens hem deixat l’accent. És que, quan diuen això, les meves filles de tres anys no parlen pas de petons, tot i que hi tenen la seva influència amb aquesta t. Parlen de pets. Ventositats, sí. Però...

Català amb bolquers: “Cul al terra, cul al terra”

Ai, el món de les cançons d’escola bressol! Controlar tu sol una vintena de culs de mal seient és una autèntica gesta. I la música amanseix la feres, sí... Però malauradament també les pot castellanitzar....

Català amb bolquers: “Jo sabo fer moltes coses”

Quan aprenen a parlar, els nens no es limiten a repetir sinó que fan hipòtesis. I de tot tipus. Per exemple, les meves filles de tres anys i mig tenen un conte en què un tal Joan no vol menjar pèsols perquè...

Català amb bolquers: "Mira, mama, m'he caigudo"

Suposo que el pitjor que li pot passar a un corrector de català és tenir un fill i que el primer que aprengui a dir siguin els típics castellanismes que el progenitor sua cada dia per fer desaparèixer. En...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >