LA INVASIÓ SUBTIL

Des de quan els ponts ‘col·lapsen’?

Aquesta setmana els mitjans (sense corrector) s’han col·lapsat de col·lapses : “El pont Morandi col·lapsa”, “El col·lapse provoca caos” i vinga repassar “col·lapses de l’enginyeria civil”.

Fins ara, quan un pont d’una autopista es col·lapsava era perquè hi circulaven més cotxes dels que podia absorbir, no perquè li fallés l’estructura i s’ensorrés. I per què ha començat a canviar? Doncs perquè quan passa alguna cosa inesperada més enllà de les nostres fronteres, els redactors no escriuen a partir del que veuen, sinó a partir del que llegeixen, sobretot a les agències de notícies. I majoritàriament ho llegeixen en castellà. I els que ho han escrit en castellà ho han llegit primer en anglès. I, en la llengua franca que ens ha tocat, to collapse vol dir exactament això, “(un edifici, una estructura) ensorrar-se, enfonsar-se”. Si es troben “ A section of the Morandi bridge collapsed ”, com que tant en català com en castellà existeix col·lapsar, ja no van més enllà. Sobretot tenint en compte que el que vol tothom és ser el primer a publicar, tant se val si el lector es perd o la llengua s’empobreix. Avui, malauradament, la immediatesa és una piconadora imparable.

Sembla que col·lapse no es va introduir al català fins fa menys d’un segle. I ho va fer a través del llenguatge mèdic: tècnicament és la “contracció anormal de les parets d’un òrgan buit que comporta un trastorn de les seves funcions”. Després va venir el sentit figurat “paralització transitòria de les activitats econòmiques, polítiques...” I al final les persones hem acabat podent-nos col·lapsar no només físicament sinó també psicològicament. Qui no s’ha col·lapsat anant a fer papers a qualsevol administració? No cal ser cap llumenera per veure que aquests significats es toquen amb el d’ ensorrar-se. De fet, en llatí, collapsus volia dir caiguda, ensorrada. És a dir, que en realitat són els anglesos els que han conservat més fidelment el significat originari de la paraula en qüestió.

També acabo de descobrir que la Neoloteca del Termcat recull un col·lapsar precisament del camp de la construcció, tot i que tampoc coincident amb l’anglès: “Deformar-se, una estructura, fins a un punt crític de manera que hi ha el perill que se’n produeixi una caiguda total o parcial”. Així doncs, segons aquesta altra definició, el pont de Gènova potser ja feia dies que havia col·lapsat. De la mateixa manera, en el llenguatge casteller, les torres humanes es col·lapsen quan comencen a tremolar de valent (no quan cauen).

Ara bé, ¿tot plegat és gaire bona excusa per acceptar aquest lliscament semàntic? En castellà ja ho han fet. Encara no surt al diccionari de la RAE però sí que el beneeix la Fundéu. Ben mirat, la interferència de l’anglès en el castellà transoceànic no és fàcil de combatre, ni, d’altra banda, tampoc sembla que els preocupi gaire (ells rai!).

¿Però no trobeu ambigu dir que “un incendi va col·lapsar el pont”? Bé, per a mi encara no ho és, perquè només vol dir que al pont hi va acabar havent un embús de ca l’ample per culpa d’un incendi. I encara veig més postissos “el pont va col·lapsar” o “el col·lapse del pont”, difícils de comprendre per a qui no està submergit en la voràgine informativa anglohispànica. A més, tenint ensorrament, enfonsament, fins i tot esfondrament (molt menys natural però molt estès entre els que volen “parlar bé”), caiguda... qui necessita més col·lapses dels que ja tenim?

Etiquetes