#QUÈDIUQUEQUÈ?

“Esto va a levantar botellas”

/ / IRENE GUTIÉRREZ

Avui, excepcionalment, no he titulat l’article amb la traducció literal d’una frase feta catalana al castellà. Anant més enllà hi he posat la traducció d’un calc idiomàtic cada dia més habitual - aixecar ampolles - perquè ens adonem de com sona d’aberrant quan es diu en una llengua que no pateix el nostre grau d’interferència.

Cada cop és més habitual sentir i llegir que les declaracions de certs polítics “aixequen ampolles”. Ara bé, mirat fredament, aixecar ampolles no té cap secret (tret que siguin moltes garrafes de vuit litres alhora). I, cosa més important, no molesta a ningú. Bé, potser al catalanoparlant sensible no interferit (que, total, és una espècie en perill d’extinció). Mal que mal, podríem haver-la traduït per fer butllofes, que almenys fa una mica més de mal. També hi ha la variant aixecar butllofes (i això sí que tindria mèrit!).

Queda clar, doncs, que és imprescindible ser bilingüe hispanocatalà per entendre l’expressió. Tot ve de la mala traducció de l’ ampolla castellana, que, bàsicament, en català és una butllofa. És cert que en castellà una ampolla, que ve del llatí ampulla (recipient petit), també és un flascó (per exemple, d’aquells en què hi ha monodosis de medicaments), és a dir, igual que en català -però no amb el mateix grau de sinonímia-, hi conviuen ampolla i botella per al recipient de vidre. Un excés de mestretitisme ens podria portar a condemnar la pobra botella, que és veritat que en el sentit de recipient de vidre ve del francès bouteille però a través del castellà. Certament, no és pròpia de bona part del català central. Si no, fixeu-vos què diu el DCVB a la definició d’ ampolla : “Botella en general (Barc.)”, cosa que deixa clar que ni de bon tros a tot arreu és així. També és veritat que, a part de la variació geogràfica, hi ha una certa distribució semàntica: digueu-li a un bussejador de pedra picada que porta “ampolles d’oxigen”… Li faltarà temps per corregir-vos i dir-vos que, tal com recullen els diccionaris, un “cilindre per transportar gasos” és una botella.

En qualsevol cas, ni botelles ni ampolles ni tampoc butllofes: si un bon polític sap com ferir-ne un altre allà on més li cou és que sap trepitjar-li l’ull de poll. Segur que també us ha vingut al cap allò de posar el dit a la llaga. Alguns ho miren de catalanitzar (encara que sigui en aparença) amb la nafra, però ni l’una ni l’altra tenen tradició aquí més enllà de fa unes quantes dècades. ¿Que és molt més nostrat tocar la cama del mal? Sí. I tocar el viu. A veure, no és que vulgui tocar el voraviu, però els anem perdent. D’acord que no sempre aquestes expressions ens aniran bé per traduir levantar ampollas. De fet, la majoria de vegades en farem prou dient senzillament ferir sensibilitats o susceptibilitats. I què? Al final, el que importa és comunicar la idea de manera eficaç, encara que això comporti renunciar a una frase feta.