LAINVASIÓSUBTIL

Ja n’hi ha prou de dir-nos fins on podem arribar

Sí, home!, i què més!, ja n’hi ha prou (d’aquest color)!, només faltava aquesta!, aquesta sí que és bona!, ja som al cap del carrer!, s’ha acabat la broma! I encara podria continuar. Però ja n’hi pot haver tantes com vulgueu, que Fins aquí podíem arribar! ens sembla més... no ho sé... hi va més bé. Fins al punt que la utilitzem per traduir d’altres llengües.

Aquesta setmana, a la gala dels Globus d’Or, es va denunciar la violència de gènere amb un efectiu negre rigorós i amb el lema Time’s up, que alhora és una campanya per recollir fons contra l’assetjament sexual. Oprah Winfrey el va repetir amb contundència diverses vegades en el seu discurs. Hi havia l’opció de traduir-lo literalment: time’s up no vol dir altra cosa que el temps s’ha acabat. I així és com ho van fer la majoria de mitjans. De fet, dins del context del discurs ja s’entenia: “Durant massa temps, no s’ha escoltat ni s’ha cregut les dones que s’atrevien a dir la veritat sobre el poder d’aquests homes [poderosos]. Però el seu temps s’ha acabat. El seu temps s’ha acabat”. El problema és que, fora de context, la frase no podia portar possessiu, i havia de ser, simplement, “El temps s’ha acabat”. I això, en un titular de portada, per exemple, sense res més que ho expliqui, no ens està dient gaire cosa.

És evident que en aquest cas es necessita una traducció una mica més interpretativa perquè el titular funcioni sol; igualment, la campanya també s’ha de poder traduir d’alguna manera... Doncs bé, el primer que se’ls va acudir a alguns dels que ho van voler traduir va ser Fins aquí podíem arribar! I que bé que hi queda! És autònom, clar, contundent... Llàstima que sigui un castellanisme. I per descomptat que ho és, perquè si no sabéssim castellà no sabríem que és un crit de queixa o indignació. ¿O és que si li dius a un anglès We could go so far! sabrà de què li estàs parlant? Li hauries de dir, més aviat, Enough is enough, que és l’expressió idiomàtica que existeix en aquesta llengua per donar aquesta mateixa idea.

Hasta ahí podríamos llegar serveix, segons recull el diccionari de la RAE, “ para expresar indignación ante un posible abuso ”. ¿I no expressa la mateixa idea Ja n’hi ha prou!? Per què no ens ve al cap de seguida, doncs? Passa sovint que hi ha expressions que se’ns fiquen tan endins que ja hi recorrem espontàniament, i, a més (i malgrat que ens faci malícia), ens sembla difícil trobar-hi alternatives que ens satisfacin al cent per cent. I, cosa encara pitjor, són girs que cada cop veiem més integrats i ens molesten menys.

Ara bé, no ens fustiguem més del compte, també ens hem de plantejar que potser ja fa molt temps que els fem servir (¿podem obviar els segles de contacte entre castellà i català?). El Diccionari català-valencià-balear recull la variant Fins aquí hem arribat!, amb un sentit semblant al castellà (“ho diu el qui està cansat de tenir contemplacions a un altre i vol començar a fer-li contrari”), però no en posa cap exemple literari, només diu que l’ha recollit a l’Empordà i Mallorca. De moment, cap obra prescriptiva l’avala, és més, moltes la condemnen explícitament. És només a les mans dels parlants i sobretot dels escriptors decidir si la integrem o la continuem expulsant, si la fem nostra o la continuem considerant forana i reforcem expressions més genuïnes que ens diferenciïn i ens ajudin a reforçar l’autoestima. Bé, dir només potser és exagerat. Tant com dir que el temps dels homes poderosos s’ha acabat. Però per alguna cosa hem de començar.

Etiquetes