Publicitat
Publicitat

CATALÀ AMB BOLQUERS

Català amb bolquers: "No vull més aigua ratllada"

En un any (més o menys dels 18 als 30 mesos) els aprenents de parlants passen de saber articular 50 paraules a unes 250. En un any més arriben a les 500, tot i que n’entenen unes 900. I la cosa creix exponencialment. És a dir, en poc temps, una feinada. I, esclar, això els crea problemes fins que no acaben d’ajustar significats i significants.

Per exemple, un dia, anant pel carrer, a la Joana li va caure un peluix de la Pepa Pig i, quan ens en vam adonar, un gos que anava darrere nostre l’estava a punt d’atacar (al peluix). Doncs l’Helena es va armar de valor i el va anar a rescatar. Aquell dia va aprendre què vol dir ser valent: “Sóc valenta perquè li vaig recollir la porqueta a la Joana”, va explicant estarrufada. Doncs bé, un altre dia que ajudàvem la Joana a menjar la verdura i ella se la menjava tota sola, va deixar anar: “A mi no cal que m’ajudis, que sóc valenta”.

Sí que s’ha de ser valent per beure tot el dia aigua amb sucre (ai, els remeis de l’àvia!) quan tens mal de panxa. Després de passar-se una nit vomitant, la meva neboda va ser sotmesa a aquesta tortura terapèutica fins que al final es va rebel·lar: “Ja no vull més aigua ratllada!” El sucre ratlla l’aigua? ¿Amb tres anys i mig ja fa sinestèsies?

Però no només juguen amb els sentits, també fan anar conceptes que no saben ni què volen dir, sobretot quan s’insereixen en una conversa adulta. Els agrada molt saber el que faran quan siguin grans, perquè estan aprenent que ara tot no ho poden fer. “Sóc petita i una mica gran”, diu la Joana. Doncs un dia que em queixava per enèsima vegada dels roncs del seu pare, va exclamar cofoia: “Jo de gran també roncaré”.