LA INVASIÓ SUBTIL

Que continuïn els escorcolls

S'ha agafat una paraula que ja volia dir altres coses (bàsicament, inscriure en un registre) i s’hi ha donat un altre significat. Igual que ha fet qui...? Sí, ho heu encertat: el castellà

Per variar, jo també parlaré d’escorcolls (i registres). Però no per aquests que han volgut fer servir per tapar el veredicte de la trama Gürtel (no se n’han sortit, bravo!), sinó pels que han dut a la detenció de l’expresident popular Eduardo Zaplana i altres excàrrecs del PP. Que consti.

És curiós, perquè sovint justifiquem que triomfi una paraula (digueu-ne manlleu digueu-ne barbarisme) i no una altra (la suposadament genuïna) amb l’argument que la primera ens va millor perquè es refereix només a una cosa i la segona habitualment és polisèmica. Per exemple, la camilla (que no és normativa) no dona treva a la llitera (que, entre altres coses, pot ser un moble format per dos llits l’un damunt de l’altre o un llit per transportar malalts), la làmpara (que tampoc té la benedicció de l’IEC) malauradament està apagant el llum (que pot ser qualsevol mena d’aparell que serveixi per fer llum), les agulletes (traducció literal d’ agujetas ) són més pràctiques que el cruiximent (que no necessàriament implica tenir agulletes), etc.

Doncs bé, aquesta setmana hem topat amb un exemple de justament el contrari. Escorcollar, segons tots els diccionaris excepte el D62 i el DNV, només pot ser examinar minuciosament i, per extensió, escorcollar algú és regirar-li la roba. I, tot i això, els policies, als mitjans catalans, no fan altra cosa que registrar. I fer registres. I ara! Quanta tinta han gastat inscrivint coses! En aquest cas, com deia, s’ha agafat una paraula que ja volia dir altres coses (bàsicament, inscriure en un registre) i s’hi ha donat un altre significat. Igual que ha fet qui...? Sí, ho heu encertat: el castellà. No sembla que això hagi passat ni en francès, ni en italià ni en portuguès (ni tampoc en anglès). I no n’he tret l’aigua clara de quan ni per què es va fer en la llengua veïna (en llatí, registrare era només inscriure).

És veritat que hi ha alguns testimonis d’ús en català d’aquest registrar dels segles XIX i XX (fins i tot de Folch i Torres!), i que el Diccionari català-valencià-balear recull com una de les definicions de registre “Recerca feta per descobrir alguna cosa”, amb l’exemple “La policia ha fet un registre molt minuciós al local del Sindicat” (com que no en dona la font, s’entén que de la “llengua viva”). Però, encara que fos defensable que hi ha una certa tradició, mentre uns quants el continuem percebent com a forà (entre els quals bona part de les autoritats lingüístiques, molts lingüistes i un bon nombre d’usuaris de la llengua), ¿tenim cap necessitat de fer-lo nostre? Sobretot tenint en compte que el futur del verb escorcollar serà molt negre si ha de competir amb un sinònim que compta amb l’insuperable reforç de tenir un germà bessó en castellà.

Costa d’entendre que una paraula tan potencialment ambigua agradi tant. Si diem que hem d’entrar en un lloc i registrar-ho tot, no sabem si hem de fer un inventari del que hi trobem o regirar-ho tot, oi? Fins i tot n’hi hauria que es pensarien que ho han de gravar tot amb el mòbil! Perquè registrar, a més d’estar escombrant escorcollar, està fumigant enregistrar. I no tan sols en el sentit d’inscriure -que comparteixen tots dos verbs -, sinó també en un sentit que només té enregistrar : el de fixar o emmagatzemar dades (o imatges o sons). És a dir, 3 en 1, com... altre cop l’heu encertada: com fa el castellà.