07/07/2018

Sempre hi ha altres opcions?

3 min
Sempre hi ha altres opcions?

Aquest Mundial que sembla que no s’acabi mai (fins i tot algun company d’Esports m’ha confessat que se li està fent molt llarg) almenys ens està deixant algunes perles lingüístiques: “És guanyar o fer les maletes, no n’hi ha cap altra”, va dir l’altre dia el presentador amb el somriure satisfet d’aquell que ha dit una cosa la mar d’enginyosa. Però no hi ha cap altra què?

És evident que no cal gaire enginy per traduir literalment del castellà. No hay otra, diuen, o no queda otra, quan volen remarcar que s’han acabat la resta d’opcions (o n’hi ha poques), que no tenim altre remei que fer una cosa que potser no ens agrada o és complicada. Tot apunta que senzillament el que s’ha fet és elidir el nom que vindria a continuació: opción, alternativa. Com que es tracta d’una locució tan popular a la nostra collengua, no és estrany que la vulguem coposseir. I com que en català, ara com ara (i que duri), tenim un pronom partitiu imprescindible -si elidim el tot del qual s’agafa una part l’hem de posar sempre-, doncs el posem i així, automàticament, imprimim el carnet de catalanitat onsevulga. Llàstima que en aquest cas l’únic que en surt no arriba ni a trista falsificació: el partitiu només apareix si ja hem parlat de la cosa, no pas si encara n’hem de parlar o no en parlarem mai.

Algú podria preguntar-se si no hi ha (una) altra seria possible. Jo mateixa, per exemple. I, com passa sovint, oh, sorpresa, sembla que en català altre també vol dir altra cosa. “No hi havia altre a fer que resignar-se”, recull com a únic exemple el DIEC2. Me’n vaig a un altre diccionari que em pugui orientar una mica més (sort que en tenim!). El Diccionari català-valencià-balear (DCVB) m’aclareix que l’ús absolut com a pronom neutre, de fet, és antic. Això ja em quadra una mica més.

Tan bé que hauria quedat un “o caixa o faixa”! O un “avui s’hi juguen el tot pel tot”. D’acord que no a tothom li surt espontàniament, i que el directe és traïdor, però és que això de “no n’hi ha cap altra” ho havia escrit algú al teleprompter (o teleapuntador, com proposa el Termcat, que no em diguin que no ajudo a difondre termes). I s’entén que ho devia escriure després de rumiar-hi una mica, oi?

No es pot negar que hi ha uns quants altres que ens fan anar de corcoll, com no podia ser d’altra manera. Ep, sí, sembla que hauríem de dir “com no podia ser d’una altra manera”. ¿Però això ho fa menys calc de como no podía ser de otra forma? No ens embalem. Tant en francès com en anglès ho diuen igual ( as it could not be otherwise i comme il ne pouvait en être autrement )... Però si tot i així hi trobeu regust de calc, tenim com calia esperar, com tothom esperava. Mentre aconseguim defenestrar la seva versió reduïda i encara més popular i idomàtica com no! ja farem molt. ¡Esa es otra! (i ¡otro que tal, també exclamarien ara alguns). Però si tenim bon altre, aquest!, aquesta també és bona!, un altre que deu-n’hi-do!, etc. És a dir, que no hi ha excusa per deixar-se comprar per un vil aquesta és una altra o un altre que tal. Ni tampoc per sucumbir al com no! No cal ni dir-ho, esclar, naturalment, evidentment, i tant, prou... Per sort, en això de la llengua sí que sempre hi ha opcions. Llàstima que la tendència a la uniformització sumada a la pressió del castellà ens arrossegui sempre en la mateixa direcció empobridora.

stats