23/12/2017

Se’ns poden emportar on sigui (però no per davant)

3 min

Sembla que definitivament ens hem instal·lat en una mena de déjà-vu. Resultats electorals similars (pel que fa als blocs, si més no) i reptes “per endavant” similars. Sí, perquè, de fet, ja els teníem abans de començar, oi?

Moral alta, no estem cansats, continuarem fent pedagogia. De moment, comencem per la lingüística. Per endavant només vol dir abans del temps acordat. De vegades paguem per endavant i sovint donem les gràcies per endavant (de vegades fins i tot et diuen “De res” per endavant, abans de les gràcies i tot!). I, doncs, per què ens entestem a tenir reptes per endavant? Com si d’entrada no tinguéssim prou feina! No és influència del castellà, em direu, perquè en el cas dels reptes no diuen pas por adelante (ni por adelantado, que seria el significat de a la bestreta ). Certament, diuen por delante, però precisament per voler-nos-en allunyar canviem el davant per endavant i així el fem més català, només perquè és diferent. Mal negoci. Per ser més papistes que el papa acabem dient el que no volem dir. A la pràctica, però, i mal que ens pesi, ja no provoca cap malentès...

El que sí que és veritat és que la traducció literal, per davant, tampoc és adequada en aquest context. Passem per davant d’algú, sí, però, sense el castellà pressionant, no tindríem una vida per davant, com sí que l’hi tenen ells: perquè el seu por delante sí que es pot referir a allò que ens espera, al futur, cosa que, per cert, ja recull al davant. I ja podem “tenir-ho tot per viure” o ens pot “quedar moltíssim per viure”, que “tenir una vida per davant” triomfa. I amb la vida rai, que és fàcil jugar amb el verb, viure. Però com que els reptes ens costa convertir-los en verb, sí que és un bon repte combatre-hi els per davant. ¿I per què els reptes ens semblen menys contundents si els tenim al davant que per davant? Com sempre passa, la versió catalana fluixeja. I, cosa que és pitjor, quan hi passem per davant els llums d’alerta van deixant d’encendre’s.

Però és que aquest per davant ja va un pas per davant de la majoria de al davant.

He fet el punt i a part per veure si a la frase anterior hi heu vist res estrany. No he posat en cursiva el “pas per davant ” però ho hauria d’haver fet, perquè tampoc aquí és adequat. Però és que per davant ha passat a indicar també precedència en un conjunt, cosa que tradicionalment ja cobríem amb al davant. Com que anem a remolc, tenim la sensació que amb per guanyem força, i els llums d’alerta tampoc s’encenen quan un partit queda per davant d’un altre. Sembla que doni més la idea de moviment per davant que al davant. Però fora del llenguatge periodístic, en la quotidianitat, no el necessitem per a res. Si els nens fan una fila, sempre n’hi ha un que va al davant. I tampoc dubtem a l’hora de fer passos endavant. Ara bé, com més figurat és el significat, més necessitem el per davant. Els científics catalans van (respecte a la resta) un pas endavant, al davant o per davant? Quin mareig, tanta davantera!

Per sort, encara no se’ns emporten per davant: aquest castellanisme no ens l’empassarem tan fàcilment. Potser perquè tenim una rastellera d’alternatives, i totes ben satisfactòries. Se’ns poden carregar, ens poden fer miques, escombrar-nos, fer-nos fora, passar-nos per sobre... però no se’ns emportaran per davant. I aquí sí que s’encenen tots els llums d’alerta. O sigui que encara hi ha combat.

stats