LA INVASIÓ SUBTIL

Per una cervesa catalana de veritat

D’acord que sempre busquem tres peus al gat, però, per una vegada que només etiquetem en català, fem-ho bé, senyors, que no costa tant!

És sabut que els correctors no ens cansem mai de corregir (¿pots mirar-me aquest escrit?, ¿com es diu això en català?, ¿pots llegir-te aquest missatge?). Fora conyes, ens costa abaixar la guàrdia, sempre estem a punt per trobar aquell maleït error en un llibre, una obra de teatre o una sèrie de TV3 (per sort, i per desgràcia, als cines la VOS sempre és VOSE). Però és que ni prendre’ns una cervesa tranquils, podem!

Malgrat que ara mateix tots esteu pensant que no, que almenys el terreny de les cerveses el tenim guanyat, que hem aconseguit gravar en la majoria dels subconscients que tenim suc d'ordi clar i català i només etiquetat en la llengua de Llull; malgrat tot això, dic, faig una crida als mestres cervesers amarats de catalanitat a revisar etiquetes.

“Només aigua, malta, arròs i llúpol, sense additius artificials, sense conservants, sense sulfits afegits”. Fins aquí bé. “Sabor”. Aix! Per què al màrqueting no li agrada el gust? Però no em vull repetir, que em faig pesada. I, què hi farem, surt al diccionari sense cap marca d’orientació. “Notes de cereals, malta”. I atenció: “Aroma envolvent, espècies fresques”. Ah, que us sembla bé? I d’on surt aquest envolvent? ¿Envolvem les coses pas? Quan el dolby surround es va posar de moda (en la prehistòria, d’acord), ja ens vam trobar amb aquest problema. El so envolvent pul·lulava aquí i allà. La solució més fàcil és envoltant, ¿o és que el que fan, ja sigui so o gust, no és envoltar-nos? De fet, així ho recullen el Termcat i el DIEC2, entre d’altres. Sense el castellà al cap, serien faves comptades. I si busquen un terme menys neutre, més poètic, tenim embolcallant.

Amb l’altra cervesa insígnia de les quatre barres no tenim gaire més sort. Abans de parlar-nos dels secrets del seu “sabor” (no falla), l’etiqueta ens explica que es tracta d’una cervesa “bracejada amb maltes pàl·lides”. A primer cop d’ull, bracejar sembla que tingui a veure amb els braços, i així ho recull el diccionari: “Moure els braços”. Però també podem pensar que ve de brasa. Aquesta segona opció la descarto quan descobreixo que ve del francès brasser, que tant significa elaborar cervesa com remenar o barrejar, tal com fan els cervesers quan maceren la malta dins l’aigua. O sigui que sembla que sí que ve de braç. A part del verb, però, el que sembla que es fa servir més és l’acció, en francès brassage ( brewing, en anglès). En català, el Termcat ens proposa cervesificació, que és molt transparent tot i que embarbussa. Ara bé, ¿a l’etiqueta podrien dir que “la cervesa està cervesificada amb maltes pàl·lides”? Sí, ens podríem conformar amb “elaborada”.

El gal·licisme bracejada el podria justificar l’origen alsacià, però per què hi ha també un castellanisme? El fundador de la fàbrica “s’afincà a Barcelona a mitjans del segle XIX”. Ah!, que també és subtil. Ja ho crec. Molts no saben que no és normatiu, però l’ afincar-se que vol dir establir-se sembla que no té tradició en català. Atenció, sí que en té en el sentit de comprar finques. I, de fet, en castellà també volia dir això. Però a partir d’aquí es va ampliar el sentit i alguns escriptors l’han adoptat, tot i que la normativa, de moment, s’hi resisteix.

També hi ha alguna coma que brilla per la seva absència, algun gerundi dubtós... res, quatre cosetes. Però és que se la juguen molt! Qui gosa etiquetar amb un text tan llarg? Si no voleu maldecaps, feu cas al refranyer popular: si no vols pols, demana una canya, que no té etiqueta.