LAINVASIÓSUBTIL

La cursa contra la carrera

La moda del 'català correcte' de fa unes dècades va penjar una llufa a 'carrera' i no se n’ha pogut desempallegar

Saben què els costarà la carrera abans de fer-la. Per això molts (sobretot joves) prefereixen els VTC als taxis. Heu arrufat el nas? No ho dic pels taxis (o no només), sinó per la carrera. No patiu. Passa a les millors famílies.

Tots volem parlar bé i ens han corregit massa vegades. Per això dubtem de tot i de tothom, sobretot de nosaltres mateixos. La moda del català correcte de fa unes dècades va penjar una llufa a carrera i no se n’ha pogut desempallegar, malgrat que és plenament normativa i el seu ús ve d’antic. Ara bé, dels diccionaris que tenim més a mà, en el sentit específic de recorregut d’un taxi, només la recull el Diccionari normatiu valencià. A diferència del DRAE, amb el DIEC a la mà la podríem acceptar relacionant-la amb el significat principal de carrera : “Camí, ruta a fer per a anar d’un indret a un altre, especialment en nàutica”. Bé, sí que naveguen, sí, alguns taxistes, quan els demanes d’anar a un lloc fora dels habituals. Sigui com vulgui, aniria bé anar actualitzant el diccionari normatiu, perquè, ara com ara, tot apunta que els taxis tenen el futur assegurat. I, per tant, continuarem necessitant poder referir-nos a les carreres, malgrat que potser d’aquí uns anys, amb la inestimable ajuda de l’ultracorrector que tots portem a dins, potser seran curses. Fixeu-vos-hi, moltes notícies web ja s’hi han abonat.

Així doncs, la dèria de diferenciar-nos del castellà ha impulsat les curses, i, certament, podríem dir que el mot per referir-se a l’acció de córrer sense interrupcions ja és només cursa. Curiosament, sobretot pel que fa a les de persones. La dels Nassos, la de la Mercè… fins i tot la d’El Corté Inglés ja no podria ser mai la Carrera d’El Corte Inglés. En canvi, les motos i els cotxes són més aviat de carreres. I per referir-nos a la seva competició dominical l’ús vacil·la, tot i que la cursa s’ha fet un lloc d’honor en allò que hem convingut a anomenar estàndard. I això que cursa, del francès course (que té molts dels significats de carrera ), és molt més moderna en català que car rera, del llatí carraria (via per a carros). El problema és que la carrera competitiva en un moment donat es va considerar un castellanisme i es va preferir el gal·licisme cursa (és un cas semblant a taquilla i guixeta, amb la diferència que la guixeta no l’avala ningú).

¿Amb tot això vull dir que és millor carrera? No pas. Crec que és bo aprofitar que tenim dues paraules i que una és més específica que l’altra per reservar-la a aquest ús. Carrera ja té molts significats: la de les mitges, la de les universitats, la de la vida… la dels taxis. I cursa va bé quan hi ha competència. Les de les eleccions, les dels esports… I les de toros? Malgrat que el mestretitisme empenyi a dir-ne curses (de braus), el més adequat és dir-ne corrides (de toros), com ja recullen alguns diccionaris (no el normatiu) i llibres d’estil. Amb corrida hem fet el mateix que amb gaspatxo o sangria. D’acord que corrida en català és correguda. I és que una cosa ben diferent són les corregudes de bous, en què els pobres animals no paren de córrer. Per això també s’anomenen correbous.

També s’estan transformant en curses les corregudes que fem quan estem a punt de perdre l’autobús. I aquí, més que per efecte repulsa del castellà, potser perquè ens sembla un mot obscè. Perquè se’ns desperten en sec aquelles manies difícils d’encaixar amb la rastellera de renecs que, segons diu el tòpic, poblen aquesta llengua nostra. Per una vegada que no sucumbim al castellà, ho fem al puritanisme. Ja la pujarem ben dreta, ja...