Disparar (a) la impunitat

Aquesta setmana l’associació pels drets humans Irídia ha presentat un informe pericial al jutjat en què s'identifica l’escopeter que hauria disparat a Roger Español, el jove que va perdre un ull l’1-O per una pilota de goma de la Policia Nacional. Almenys ara no podran posar d’excusa per a la impunitat que no poden saber qui és l’autor material del tret.

Potser alguns heu tingut una espurna de dubte (petiteta) amb la preposició: ¿va disparar (a) Roger Español? De fet, segur que dubten els que volen ser més curosos, els que volen que tot quedi impecable. Amb la a davant de complement directe (CD) anem insegurs, acostumem a espifiar-la i no ens refiem de nosaltres mateixos. Conseqüència: ens passem de frenada i traiem la a quan no toca. La policia no el va disparar, perquè no es pot disparar a la gent sense preposició. Li va disparar. A ell i a les persones que el volien socórrer (no hem reculat 40 anys, no).

No entraré a debatre si l’empremta del castellà pel que fa a la preposició davant el CD és tan profunda que no hi ha marxa enrere (en castellà sempre hi ha preposició), i si continuar batallant-hi ens convé o no, però soc de les convençudes (il·luses, també?) que no és tan difícil saber si cal posar-la o no mentre conservem la capacitat de substituir el CD amb el pronom que realment toca.

Ara bé, això últim també s’està perdent. Si no, digueu-me, en les vergonyoses garrotades de l’1-O ¿la policia també va pegar a la gent? O la gent? Fem la substitució: ¿li va pegar o la va pegar? Alguns encara ho tenim claríssim, però ja són força (incloent-hi parlants amb un català bastant genuí) els que tenen el dubte instal·lat.

Tampoc cal que ens flagel·lem més del compte. En castellà no s’aclareixen en si “le pegan” o “la pegan” i continuen tenint l’autoestima lingüística intacta. D’altra banda, i com la història va demostrant, no és tan estrany que els verbs canviïn d’estructura gramatical. Per exemple, tal com explicaven Teresa Cabré Monné i Jaume Mateu Fontanals en un fonamental article de l’any 1998 i ara recull la nova GIEC, verbs com preocupar admeten la doble construcció (“li preocupa que tingui tants problemes” i “el preocupa amb els seus problemes”), amb matisos entre l’una i l’altra, això sí.

I ara us deveu preguntar: on és la invasió subtil aquesta setmana? Doncs, com ja hem dit altres vegades, la forta pressió del castellà fa que el copiem però, alhora i per reacció, també que intentem diferenciar-nos-en a qualsevol preu. Si ells posen la a, nosaltres la traiem. I per això sovint anem “ensenyant la canalla”, sense que siguin micos de fira (tot i que de vegades ho semblin), perquè no la mostrem a ningú sinó que li ensenyem coses. ¿Oi que no diríem mai “L’ensenyem a escriure”? Ara que ho escric i ho comento amb col·legues de redacció veig que m’he d’empassar l’afirmació rotunda que tenia preparada...

I per què no “s’impedeix la Policia Nacional disparar pilotes de goma” si els Mossos ho tenen prohibit? Misteris de la vida. El que no ho és pas és que “se li hauria d’impedir” fer-ho, per tant, impedir a la policia disparar pilotes de goma, i tantes altres coses que no acabaríem ni demà d’enumerar-les. De moment, impedim-li, a la policia i al sistema, que continuï deixant impunes accions com la que li ha marcat per sempre la vida a Roger Español.