12/08/2016

Català amb bolquers: "Una formiga mora"

2 min

És fascinant comprovar com de seguida els nens aprenen a diferenciar el masculí del femení. Igual que molt aviat es fixen que el papa i la mama no tenen el mateix entre les cames i veuen amb qui coincideixen, també molt aviat donen a les coses un gènere (amb més o menys sort). I no només tenen feina amb els noms, també cal parar atenció als adjectius. De seguida veuen que per formar el femení s’acostuma a afegir una -a a la paraula en qüestió, però de vegades també canvien altres coses i això no sempre és previsible. Per exemple, si un jersei és blau, una camisa és “blaua”. Però algun cop parteixen del femení per fer el masculí, i llavors canvien la -a per -o. Per això poden dir que un bol és “vermell una mica fosco”.

El més habitual, però, és formar els femenins afegint una -a. Igual que poden veure un mosquit mort després de l’implacable cop de drap del seu pare, també poden dir que una formiga “està mora” (després que hi hagin jugat i l’hagin acabat aixafant amb el dit). La t de mort ens pot semblar que se sent molt però en català oriental se sent poc, i en plural, gens.

Ara bé, a més de mores, les cuques que van descobrint aquest estiu poden estar matades. L’altre dia van trobar un escarabatet a la terrassa: “Em pensava que l’escarabat estava matat però no estava matat”, em va assegurar la Joana. No és estrany, on s’és vist que matar tingui dos participis tan diferents com mort i matat? I fixem-nos que, tot i que subtil, hi ha un canvi de matís. No és ben bé el mateix dir “La policia ha matat tres estudiants” que “La policia ha mort tres estudiants”. És una bona estratègia per diluir responsabilitats.

stats