23/11/2019

Salvem les ‘converses filològiques’ de les bombes!

4 min
Salvem les ‘converses filològiques’ de les bombes!

BarcelonaBarcelona, 17 de març del 1938. La ciutat viu sota un cel de plom. Una de les bombes està a punt de caure sobre la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, al carrer del Carme número 47 (de fet, en caurà una justament al despatx de Pompeu Fabra, que, per sort, aquell dia no va anar a treballar). Tenim 45 minuts per trobar set converses filològiques abans no sigui massa tard. Josep Miracle, deixeble de Fabra, esverat, ens fa passar al despatx del Mestre perquè les trobem, mentre ell se’n va a la parada de tramvia de la Rambla a veure si Fabra ja ha arribat de Badalona. Així comença A l’ombra de sant Pau,un joc d’escapada (ehem, l’escape room, però, ja que som a l’IEC, diguem-ho bé) ideat pel tàndem de professors universitaris Mònica Montserrat i David Paloma, un parell d’enfabrats, com es defineixen ells mateixos.

Així doncs, a l’ombra de sant Pau (que ens vigila des del mig del pati de l’IEC), dos alumnes de català per a adults, dues correctores, un escriptor, un periodista i una servidora entrem decidits al despatx del gramàtic (avui la sala Jaume Massó i Torrents, precisament qui va ser director de L’Avenç durant la campanya lingüística de Fabra a finals del XIX). La veritat és que no és imprescindible tenir grans coneixements de llengua o de la biografia de Fabra per fer el joc. De fet, quan l’acabem, tots ens adonem que hem après força coses noves. L’Anna, l’alumna de català, jubilada, confessa que ahir va estar fent recerca sobre la biografia del “seny ordenador de la llengua catalana”. L’Ivan, d’origen francès, m’explica que també està fent el nivell superior de català, com l’Anna, però que no van a la mateixa classe ni es coneixien. I és que aquesta activitat es pot fer tant amb amics o coneguts com per lliure. Només cal apuntar-se a la web de la direcció general de Política Lingüística, patrocinadora del joc d’escapada juntament amb el mateix IEC (i, gràcies als patrocinis, és de franc).

Es veu que primer l’havien pensat com a activitat només per a alumnes del Consorci per a la Normalització Lingüística, i per això ara com ara la majoria ho són. Però la Marta i la Roser, per exemple, que sí que es coneixien, s’hi han apuntat perquè l’han vist per Twitter. “Està molt bé que s’hagi fet un joc d’escapada sobre un tema tan original -em diu la Marta, que ja n’ha fet uns quants-. Només d’entrar ja m’ha encantat l’ambientació. Perquè el temps corria, que si no m’hauria estat una bona estona només mirant detalls”.

100 anys de la primera ‘conversa’

Els documents que cal trobar formen part d’un conjunt de 840 articles breus que Fabra va anar publicant al diari La Publicitat (primer, La Publicidad ) entre els anys 1919 i 1928. El joc d’escapada es manté fidel a l’esperit divulgatiu i obert de les converses filològiques, que, malgrat que ho pugui semblar pel nom, en cap cas anaven adreçades només a filòlegs, sinó al públic en general.

Precisament aquesta setmana s’han complert els 100 anys de la publicació de la primera conversa filològica, que Fabra va titular Per la puresa de la llengua. Els castellanismes. Aquí ja es veu que la depuració de la llengua era una de les seves dèries, però bàsicament va utilitzar aquest altaveu a la premsa per divulgar la reforma lingüística que havia dut a terme des de l’Institut d’Estudis Catalans.

Són articles breus, precisos, clars i amb bona fonamentació documental. I des del 2010 estan aplegats al volum 7 de l’Obra Completa de Fabra, dirigida per Jordi Mir i l’enyorat Joan Solà, que asseguren que les converses són “un dels conjunts científicament i socialment més perfectes i influents de Fabra”. Certament són converses perquè sovint també hi introduïa aclariments dels dubtes i les objeccions que els lectors feien arribar al diari: “Ens demanen quan s’ha d’escriure fins i quan fins a en les determinacions de lloc i de temps” (352) o “Com havem de dir en català amateur? No creiem pas que, per ara, pugui dir-se ni àdhuc convingui de dir-se altrament” (353). Això sí, sempre vetllant per millorar la qualitat del català estàndard (“literari”, en deien a l’època): “En un número recent d’un diari barceloní trobem pretingut en lloc de pretès ” (355). Des d’aquesta setmana, algunes d’aquestes converses fins i tot es poden escoltar, perquè Paloma i Montserrat (qui, si no) hi han posat veu i les han penjat a la web de la Ruta Pompeu Fabra.

De Barcelona a Prada, passant per Bilbao

Ja fa tres anys que David Paloma i Mònica Montserrat guien tothom que ho vulgui per Barcelona, pels llocs més emblemàtics de la vida de Pompeu Fabra. És una ruta que fa set parades relacionades amb la infància i els estudis del gramàtic i enginyer, així com amb la seva relació amb L’Avenç (passa per davant d’on tenia la seu llavors), l’Acadèmia de Bones Lletres (“l’autoritat indiscutible”, amb qui, de fet, Fabra no es va relacionar gaire, perquè va ser molt reticent a acceptar la seva reforma), el Centre Excursionista o el mateix IEC, on va dur a terme tota la seva obra normativa. Només per anar a la ruta, que val 6,5 euros (per dues hores de caminada), us en anireu a casa amb una semblança biogràfica de l’homenatjat escrita per Joan Solà.

Ara bé, la ruta no acaba a Barcelona. Fabra va viure deu anys a Bilbao, on va dirigir una càtedra de química (era enginyer de formació i allà van néixer les seves tres filles), i de tant en tant s’organitzen excursions per anar-hi. Així com també a Prada, on va viure, exiliat, els seus últims anys.

stats