LA INVASIÓ SUBTIL

Com menys ‘quant abans’, millor

Ens hem instal·lat en el temps del “quant abans”. Tot ha de ser ara mateix i de seguida. De pressa. Ja fa setmanes que gairebé tothom demana que es formi govern “quant abans millor”, “quant més aviat millor”... Després volem que els nostres fills tinguin paciència i sàpiguen esperar el seu torn sense armar cap ciri! Almenys ho podríem aprofitar per escampar el com més aviat millor, no?

El canvi del com pel quant no té aturador. Molts encara ens posem les mans al cap (de moment no ens les portem al cap, però tot arribarà: només calen uns quants anys més de bilingüisme asimètric) quan sentim aquest “quant abans”, flagrant calc del castellà cuanto antes. Sí home, el how much before per als amics cool. I la cosa no millora si hi afegim millor :“quant abans millor” és una altra traducció literal cada cop més habitual. En canvi, potser ja té més vaselina “quant més aviat millor”, sobretot (si el veiem escrit) quan va sense t, “quan més aviat millor”. No em pregunteu per què, però oi que l’escriuríeu més aviat sense t, tot i que, si existís, n’hauria de portar?

Encara passa un cosa pitjor: va fent forat la idea que quan(t) és més exacte que com. Una vegada, quan feia de lingüista de plató d’una sèrie televisiva, em vaig discutir amb l’actriu protagonista perquè em deia, molt convençuda ella, que com més s’allargui, pitjor no volia dir el mateix que quan(t) més s’allargui, pitjor. De llengua, com de futbol, tothom hi entén. I encara sort que interessa (la llengua, vull dir).

Molts, per estalviar-se haver de perdre el temps dubtant de si ha de ser com o quan(t) o el que sigui, es llancen als braços d’ el més aviat possible, que, encara que no acabi de sonar del tot catòlic, saben que també és possible. Però la satisfacció per haver trobat la solució a tanta confusió es transforma en estupefacció quan el corrector de torn els esmena la plana perquè els diu que en català aquesta construcció va amb preposició: al més aviat possible.

Confesso que jo era d’aquestes correctores de torn, tot i que abans de recórrer a al més aviat possible, els intentava convèncer de fer servir construccions que funcionen igual de bé i segurament són menys forçades: com més aviat millor (que malauradament no funciona en passat: no podem dir “Han vingut com més aviat millor”) i tan aviat com es pugui. Si el meu poder de seducció fallava, llavors sí que recorria a la construcció maleïda. Però per què deu anar amb preposició, em preguntava. Per fi n’he tret l’entrellat. I he descobert, oh, sorpresa, que la construcció sense preposició també és normativa: la nova gramàtica de l’IEC (GIEC) la recull “al costat de” la preposicionada. En la llengua medieval sembla que era comú tant “lo pus...” com “al pus...”, que van acabar desapareixent. La GIEC diu que són construccions recuperades de la llengua antiga que es reserven als usos més formals. Les “d’us més general” són com més aviat millor i tan aviat com es pugui. És a dir, que les continuaré defensant a peu i a cavall, però no passarà res si acabem acordant un el més aviat possible.

Quin mal han fet al català les veritats absolutes i inqüestionables que manuals i més manuals han repetit sense prou rigor en les últimes dècades! Sembla que ens agradi que el català sigui difícil... I sobretot antiintuïtiu. I no cal dir que com més aviat ens desfem d’aquesta etiqueta, millor.

Etiquetes