LAINVASIÓSUBTIL

Les pujades salarials portaran temps?

Aquesta setmana les grans eminències de l’FMI ens han il·luminat un cop més: “Portarà temps veure pujades salarials importants”. Calen tants màsters (i cobrar grans sous a canvi) per arribar a aquesta conclusió? “Ni la millora de l’economia ni la millora de l’ocupació han anat acompanyades d’una millora salarial”. Mercès per l’evidència.

Sigui com sigui, l’informe de l’FMI segur que no s’ha fet en català ni s’hi ha traduït oficialment (ja ens agradaria), i el més probable és que la font del periodista que va fer aquest titular no fos l’original, sinó la traducció al castellà. D’aquí aquesta subtil interferència: en català portem moltes coses ( portar té una mà d’accepcions!), però, almenys fins fa poc, veure l’acompliment d’una cosa no podia portar temps, és a dir, portar no volia dir requerir, necessitar, caldre. Amb gran sorpresa, comprovo que el diccionari de la RAE tampoc recull aquesta accepció de llevar, tot i que alguns altres diccionaris d’ús sí. El que sí que té aquest significat és el take anglès, cosa que fa pensar que segurament és un anglicisme també en castellà i que ens ha arribat a través seu. “The journey took us a long time” >“El viaje nos llevó un buen rato” >“El viatge ens va portar una bona estona”. Aquí, sens dubte, la majoria diríem que el viatge va durar una bona estona. I en l’exemple del principi, podríem dir que caldrà temps per veure pujades salarials o que passarà temps fins que no en vegem. En canvi, si diem que les pujades salarials portaran temps, podem entendre que gràcies a les pujades salarials tindrem més temps. Bé, el temps també val diners, esclar.

Ara bé, aquest portar té poc a veure amb un altre portar temporal que també ens inunda: “Portem molt temps amb la crisi”. La nova gramàtica de l’IEC (GIEC) ha acabat beneint aquesta construcció “relativament recent” que està substituint la més tradicional amb fer : “Fa molt de temps que...” El problema, com veiem precisament en aquest exemple, és que de vegades no és fàcil genuïnitzar la frase, perquè cal modificar-la força. “Fa molt de temps que estem entrampats amb la crisi”, podríem dir, tot i que amb uns quants caràcters més. Oh, no, sacrilegi! La llargada ens aixafa el titular, però també (i avui molt important, desgraciadament) el tuit, en què cada caràcter val el seu pes en or. Tant se val si també aixafa altres coses com la llengua, o sovint la claredat del missatge mateix. Res, companys, que està vist que els nous temps informatius no afavoreixen “la construcció més genuïna” (GIEC dixit ). Per variar, la mal entesa economia lingüística ens fa la guitza. Per què no passa això en anglès? No la tenen, tampoc, aquesta construcció tan fantàstica, i bé que no la troben a faltar. Mira, una pregunta amb resposta del nivell de les de l’FMI que vèiem al principi.

Per cert, que ningú tingui la temptació de dir que la situació crítica dels salaris “porta de cap” els joves. Els fa anar de corcoll, això sí. O de bòlit (o de cul). És veritat que estaria molt bé que els joves en portessin alguna de cap (el traductor de Google no se’n sortiria amb aquest paràgraf) i ens sorprenguessin liderant una revolució. Malgrat tot, malgrat que ja no n’hi ha prou amb tenir feina per tenir sostre (un 15% dels que no poden pagar un pis tenen feina), encara n’hi ha molts que estem massa bé per arremangar-nos de veritat. ¿Algú que tingui màsters realment útils i una mica més d’humanitat ens pot dir per on hem de començar?