LA INVASIÓ SUBTIL

D’on surten tants trets?

A Cs els 'va sentar com un tret' que uns quants dels seus es deixessin portar pels baixos instints que ells s’encarreguen d’atiar

Amb això dels llaços grocs, a Ciutadans els està sortint el tret per la culata. Diria que també al PP, tot i que aquests, que no canvien de discurs ni a trets, insisteixen que l’independentisme és violent. ¿Són els únics que no veuen per on van els trets?

Sí, de vegades t’agafen ganes de treure l’escopeta (de fira, no patiu) i començar a netejar trets que venen de tiros i que en català no van ni amb rodes. No es pot dir que al llarg de la història hàgim sigut el poble més pacífic del món, però potser hem tirat més cap a les armes que s’esmolen, encara que en principi només siguin eines de pagès.

Ara bé, no tots els trets són condemnables. No ho són els que ens poden sortir per la culata quan una cosa ens surt malament o al revés de com esperàvem (igual que en castellà els passa amb algun tiro). Parlant clar, seria com fer un pa com unes hòsties.

Tot apunta que també podem tenir algú a tret quan el tenim tan a l’abast que farà tot el que li demanem. Encara que a alguns ens sembli una típica traducció literal (potser perquè l’hem sentit sempre amb el castellanisme catalanitzat, tenir algú a tiro, amb la o que sona u als parlars orientals), la majoria de diccionaris l’accepten. De fet, analitzant-ho bé, en el sentit recte no hi ha cap motiu per no poder utilitzar l’expressió: “Quan la perdiu es posi a tret li dispararé”. El Diccionari normatiu valencià fins i tot dona per bo a tir amb el mateix significat. No cal dir que tret i tir són sinònims quan volen dir “descàrrega d’una arma que llança un projectil” i “trajectòria que descriu el projectil llançat”. Ara bé, això no implica que sempre siguin intercanviables, sobretot quan es tracta de locucions o frases fetes. No us sabria dir ben bé per què, però no diem que ens surtin tirs per la culata, ni que errem tirs, igual com tampoc practiquem el tret al plat.

Segurament tenim una certa reserva davant aquest tret/tiro perquè en molts casos sí que és una invasió subtil. O no tan subtil. Això de no veure la realitat ni a trets no cola gens, oi? Doncs resulta que el DCVB sí que recull ni a tirs amb aquest mateix significat i en mostra un exemple d’una revista mallorquina de finals del XIX: “Ningú l’atura a dins Ciutat ni a tirs”. Desconec quina vitalitat té a Mallorca, però a la major part del domini es percep com un castellanisme (i es diu mig en castellà), i havent-hi com hi ha tantes alternatives satisfactòries potser en podem prescindir: ni que el matin, de cap manera, per res del món, mai dels mais...

Segur que molts penseu que, malgrat que han fet de tot i més per dissimular-ho, als taronges els va sentar com un tret que uns quants dels seus es deixessin portar pels baixos instints que ells s’encarreguen d’atiar. Aquí, la presència d’aquest forà sentar ja delata tota l’expressió, que, per cert, ja sigui amb el tret o sense, malauradament està molt estesa. Cada cop costa més trobar gent a qui se’ls posi bé o malament el menjar, o qualsevol cosa que els afecti, que també els pot caure bé o malament. O com un cop de puny al ventre. Ep, que com un tret sí que existeix en català, però només vol dir “directament, sense desviar-se”.

Això sí, els trets que es camuflen millor són els que no es veu per on van. És una expressió que ni la RAE recull, però -com sempre- hem corregut a calcar-la. Potser el que hi va més bé és un massa simple veure per on va la cosa... O per on petarà. Sigui com vulgui, i malgrat les provocacions, que no peti i que no hi hagi trets. Però endavant les atxes!

Etiquetes