LAINVASIÓSUBTIL

I tu, com vas de bilingüisme proactiu?

“Si algú ha dit que la seva és una fusteria a lo grande, podem posar-ho així, en castellà i en cursiva?” La resposta és evident. Si a l’hora de reproduir les declaracions al diari les escrivíssim tal com s’han dit de veritat, acabaria no havent-hi ordre ni concert. No només perquè hi hauria una barreja d’idiomes indiscriminada sinó perquè sovint ni s’entendria què es vol dir. A part que seria una falta de respecte cap als nostres lectors.

El bilingüisme, podríem dir-ne, proactiu s’està instal·lant en totes les facetes de la nostra vida. A les reunions de l’AMPA de l’escola de les meves filles (bé, ara AFA), en les seves intervencions, els catalanoparlants van intercalant frases en castellà no se sap ben bé per què. Ah, sí, perquè segur que hi ha castellanoparlants entre l’auditori (encara que no n’hagi parlat cap ni sapiguem del cert que n’hi hagi cap), ¿perquè se sentin integrats? ¿O (i espero que no) per no semblar extremistes i intolerants per ser monolingües (catalans)? A les sèries de TV3 ja s’han pogut “alliberar” del català “fabrià”, com diuen alguns crítics de sèries, i fa tanta gràcia això que un personatge vagi dient frases en castellà i frases en català! ¿Som tan poc creatius que no podem fer humor només en una llengua? ¿Aquest és un punt positiu per a una sèrie?

Que lluny queden les fantàstiques adaptacions d’ Els joves ( The young ones ) que van marcar tota una generació! I com s’ho van fer per fer riure sense haver de recórrer al castellà? I això que en aquells primers doblatges els correctors anaven amb peus de plom! Treure’s la cotilla de la normativa no vol dir obrir la porta a tota mena de castellanismes. Per sort, avui la normativa s’ha flexibilitzat i admet variació de registres, però en cap cas castellanismes gratuïts.

És la societat mateixa, és el marc sociolingüístic advers, és tot això i més, esclar. Però després que un personatge de Benvinguts a la família (TV3, dilluns 26-3) digués fins a quatre vegades “Això és allanamiento de morada!”, ¿algú no podria haver-ho aprofitat per fer-lo quedar en ridícul i dir-li que ara ja es diu violació de domicili? (Encara que no sigui veritat, perquè no ho diu ningú, ja ho sé.) El català falla en l’argot judicial i ens hi rabegem. Ahh!, que la televisió pública ja no és una eina de normalització lingüística... Vostè perdoni, és que no me n’havia adonat. Deu ser que el català ja està normalitzat, doncs. Vinga, deixem-ho. No és un problema només de la sèrie. Que també té coses bones. Comptat i debatut, a qui li importa ja la llengua?

A mi sí. I ja aturo la digressió indignada. A lo grande s’ha de poder dir d’alguna manera en català (i no em digueu que esteu farts d’haver de partir sempre del castellà, que jo també, però val més ser realista que fer-se trampes al solitari, això és així). Aquests de la fusteria poden dir que no s’hi posen per poc, que no s’estan de res, que no es moquen amb mitja màniga... O, si busquem solucions més formals, que són una fusteria a gran escala o que tot ho fan en gran. Sí, també existeix aquesta expressió en català, tot i que sembla que té poc recorregut. ¿Potser perquè no ens ho acabem de creure que podem fer les coses en gran? Almenys lingüísticament no. Sort que en altres camps de batalla encara queda esperança.

Etiquetes