Maria Sisternas Tusell

Maria Sisternas Tusell

Arquitecta i consultora

Aires de Xangai

Després d’uns dies d’agenda tancada, tinc un dia lliure per perdre’m per Xangai. Amb el mal dels escriptors, procurant no perdre el fil, camino pels carrers anotant instants per als articles del diari, que...

Llibertats i espai públic

La generalització de la precarietat ha impactat directament en els motius pels quals les persones migren d’una ciutat a una altra. Els oficis gairebé han desaparegut i ningú no canvia de país buscant “una...

Una plaça i dos camins

Vallcarca ho té tot: romanticisme, encant, vistes, verd, compromís, patrimoni, identitat, literatura pròpia i també precarietat. Hi ha barris de Barcelona que s’assemblen a Venècia, àmbits tecnològics que...

La regulació com un instrument temporal

Tant de bo funcioni la regulació dels preus dels lloguers, però em temo que, atesa l’escassetat de pisos ben conservats i ben ubicats, seguirà havent-hi una competència ferotge que beneficiarà els que tenen...

APROP: una iniciativa recuperable

L’any 1888 l’arquitecte Domènech i Montaner va construir l’Hotel Internacional en menys de dos mesos sobre terrenys guanyats al port. Era un edifici de 5.000 m2, pensat per acollir 2.000 visitants en 600...

Solans, el pare de la renaixença urbana

Joan Antoni Solans va morir aquest dilluns a Calella de Palafrugell, i els professionals de l’urbanisme i l’arquitectura estem de dol perquè se n’ha anat un dels servidors públics urbans més influents dels...

De mantes i encants

Aquest estiu, si aneu de viatge a alguna ciutat, us podeu posar la mítica 'Streets of London', de Ralph McTell, com a banda sonora. Parla de l’alienació, del desassossegament de sobreviure en una ciutat...

Residencial turístic o habitatge?

El turisme ha impactat de manera disruptiva a les ciutats: el 2016 hi havia a Barcelona 15.692 apartaments per a ús turístic (formals i informals), que doblen els 7.000 habitatges de lloguer social que són...

Urbanisme en temps de l’antropocè

Anem tant de bòlit que no tenim temps de parar a pensar el que diem. Però la vida a la ciutat no són només pedres; els urbanistes intentem posar ordre a tota mena de conceptes, que s’articulen amb la...

Urbanisme en temps de l’antropocè

Anem tant de bòlit que no tenim temps de parar a pensar el que diem. Però la vida a la ciutat no són només pedres; els urbanistes intentem posar ordre a tota mena de conceptes, que s’articulen amb la...

Desafectar per acollir

L’admirat autor Suketu Mehta escriu al seu últim llibre: “El capital global no desobeeix lleis, simplement finança els polítics que creen les lleis que interessen al capital”. Mehta parla de relats i...

Més habitatge a les Glòries

L'arquitectura d'avantguarda no és estrident ni icònica. Al contrari; és molt discreta perquè és lògica: és punta de llança del progrés social, i és audaç perquè s'anticipa al futur pròxim, pren riscos per...

Edificis a la recerca d’institucions

Les places, els bancs i les pedres, ben organitzats, integren. Però la música, més. Em vaig perdre l’actuació de Yo-Yo Ma al Raval, però n’he llegit la crònica i he vist alguns vídeos casolans. El projecte...

Penitència i seducció

La necessitat de democratitzar les ciutats està transformant la professió dels arquitectes i urbanistes. Alguns s’hi resisteixen, perquè és dolorosa la cura d’humilitat que implica haver de donar...

Cases per a tots els gustos

Llegeixo novel·les com Les possessions de Llucia Ramis o Final feliz d’Isaac Rosa i em pregunto quan canviarà radicalment el mercat de l’habitatge, si el conte de les famílies felices i estables invertint...

Fals dilema

Al Cosmocaixa hi ha una exposició magnífica per anar-hi amb criatures: 'Tintín i la Lluna: 50 anys de la primera missió tripulada'. S’hi pot fer un llançament de coet-ampolla amb aire comprimit, s’hi veu el...

Canviar-ho tot, amb delicadesa

¿Us agraden els pisos d’obra nova que hi ha disponibles al mercat? ¿El clàssic pis de 80 metres quadrats amb dues habitacions i una en suite, dos banys, cuina equipada, "acabats de qualitat" i zona de...

Parlem de les presons?

Suketu Mehta, escriptor perspicaç d’origen indi, defensa al nou volum de l’Urban Age (el projecte de la London School of Economics sobre el futur de les ciutats), editat per Phaidon, que als rànquings de...

La porteria

Quan era petita vivíem a l’Eixample, en un bloc de quatre pisos més principal, entresol i carboneres, i una exigua porteria, en una illa molt cèntrica. Aquella finca era el paradigma d’un Eixample més...

Causes i efectes de l’incendi de Sant Roc

Quan feia COU la meva mare em va convèncer per fer un voluntariat al barri de Sant Roc, a Badalona, al Centre Obert Sant Jaume. Era els divendres a la tarda, la qual cosa em generava tota mena de sensacions...

Maneres de veure un bosquet

L’escola pública és una comunitat sensible: hi ha més diversitat, i cada centre és diferent. Dur les meves filles a l’escola els matins és una de les activitats preferides del dia. Ens saludem entre pares i...

Parlem prou de la metròpoli?

El debat sobre la modificació del pla del 22@ m’ha fet pensar que som massa barcelocèntrics. Barcelona és una ciutat extremadament mimada pels mitjans de comunicació. Però l’excessiva exposició de...

Salvem l’alzina

El cas dels nous habitatges del carrer Encarnació, que s’han paralitzat perquè els veïns de Gràcia han descobert per sorpresa el projecte de substitució d’unes casetes amb molt d’encant, úniques en el...

Les Tres Xemeneies

La nit en algunes àrees de la metròpoli impressiona més que en d’altres. Penso això mentre espero el tramvia a Sant Adrià (en alguns racons de la metròpoli, el temps també passa més a poc a poc), confortada...

Conte possible

Hi havia una vegada una jove arquitecta entusiasmada per l’oportunitat de treballar a l’equip d’Urbanisme de la seva ciutat. No havia votat el grup polític que l’havia nomenat, però va ser ben acollida pels...

La privatització silenciosa de l’habitatge protegit

Els meus avis vivien de lloguer, amb un contracte 'indefinit', a prop de la plaça Artós. Era un pis utilitari, ben distribuït, petit per a tots vuit però gros pels estàndards actuals. En aquella casa vaig...

Ciutat oberta al risc

El títol de la Biennal de Pensament és 'Ciutat oberta', imagino que com a tribut al sociòleg Richard Sennett, que sosté que la ciutat contemporània ha anat perdent interès a mesura que ha perdut...

Controvèrsia per l’alçada

Soc addicta a les finestres. Tinc la sort de treballar en un edifici alt, concretament a la planta número quinze. Observant el paisatge urbà ordeno les idees, faig trucades llargues, dibuixo amb retolador,...

A letter to the judges of the 1-O trial

Dear Sirs, I have been considering writing this letter for days. I’ve never found being a Spanish national off-putting, but patriotism and sectarianism do bother me, wherever they come from. To me being a...

Carta als magistrats de l’1-O

Benvolguts, fa dies que medito aquesta carta. La nacionalitat espanyola no m’ha fet mai angúnia, i en canvi sí que em molesten el patriotisme i el sectarisme, vinguin d’on vinguin. Ser catalana per a mi vol...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >