La revisió del Pla 22@

Vet aquí algunes respostes a una selecció de les preguntes contingudes a l’enquesta de la web Decidim.Barcelona

Visc la major part del temps al 22@. No hi dormo, però hi treballo moltes hores, sovint des que surt el sol fins que es pon, i de vegades fins ben entrada la nit. Hi arribo en metro i excepcionalment en cotxe, i hi dino, m’hi tallo els cabells, hi faig les compres setmanals i hi surto a sopar de tant en tant. Per tant, tècnicament, no sóc veïna, però tinc una opinió formada després de més de sis anys treballant-hi assíduament. És més, com que visc de lloguer, no descarto traslladar-m’hi si hi trobo un pis adequat.

L’Ajuntament està impulsant un procés participatiu per “Repensar el 22@”, que està en la fase de la “Diagnosi participativa”. L’equip de govern actual sosté que hi ha una densitat de població molt baixa comparada amb altres districtes i que calen més pisos. Pronostiquen dues vies: donar incentius als promotors d’oficines perquè facin més cessions en espais verds, equipaments i habitatges o bé canviar el Pla General Metropolità i canviar els paràmetres per passar metres quadrats d’oficines a metres quadrats d’habitatges. Els responsables polítics plantegen, doncs, el procés participatiu com un plebiscit: o les oficines o els residents. Però perquè un procés d’implicació ciutadana resolgui coses, cal no contraposar els interessos d’uns i d’altres. L’activitat econòmica no ha crescut en detriment de la qualitat de vida al barri, que també ha guanyat amb la transformació. Al Mobile World Congress, el consistori acaba d’anunciar una campanya per rellançar la marca Barcelona a tot el món i atreure empreses i talent global. ¿Hi ha encaix possible per fer compatibles les dues visions?

Aprofitaré algunes de les preguntes contingudes a l’enquesta de la web Decidim.Barcelona per si serveixen per aportar llum al dilema.

7. ¿Consideres que el 22@ ja ha satisfet les necessitats d’ocupació i comerç del teu barri? (opcions possibles al test: Sí, No, Parcialment o Ns/NoNc).

Hi trobo a faltar vida a peu de carrer; hi ha zones del 22@ on caminar de nit esdevé desagradable, perquè no hi circula ningú. El bar on anava a dinar fa un any va tancar, perquè no li sortien els números. El regentava un cuiner brasiler que feia uns entrepans vegetals boníssims, però el seu marge i la poca afluència de clients el van abocar a la fallida. També hi falten papereries bones, copisteries, llibreries, perruqueries, fruiteries i restaurants bons i assequibles com el D@niel, on m’hi trobo sovint copanys de feines anteriors, advocats i editors dels edificis veïns al nostre. Quant a les necessitats d’ocupació, penso que els nivells d’atur que acumulem són vergonyosos i que el 22@ està en una bona posició per crear nous llocs de treball. Pot ser, a més, una bona porta d’entrada a l’Eix Besòs.

El Poblenou està mal connectat amb la xarxa metro i del tren de rodalies

8. En les zones industrials / 22@ on ja s’han construït edificis d’oficines, ¿penses que s’han de seguir atraient empreses vinculades a les noves tecnologies? (opcions: Sí, No, Ns/Nc)

Penso que la zonificació entre “usos residencials” o “usos terciaris” (d’oficines) no té cap sentit al segle XXI. Vaig viure vint anys en una finca de l’Eixample on hi havia un despatx d’advocats, un taller de roba, el despatx d’un pintor i professor de dret, dos jubilats, un matrimoni amb nens i una entitat que organitzava congressos. Tot això al costat d’un hotel emblemàtic amb qui compartíem pati d’illa amb dos garatges a pupilatge, un convent de monges i la seu corporativa d’una multinacional. Les monges i nosaltres esteníem la roba a la vista dels clients de l’hotel de cinc estrelles, i no només no era cap problema, sinó que aquella domesticitat i barreja d’usos l’he trobat a faltar als barris on he viscut després. Ara treballo en un edifici preciós i molt alt del 22@, i em sento afortunada de poder ensenyar el paisatge urbà divers a gent que ens ve a veure de tot el món. Hi ha marge per incrementar la densitat de tota mena d’activitats; no veig per què no s’han de seguir atraient empreses, potser fomentant una millor barreja d’usos.

9. En les zones industrials / 22@ on encara hi ha naus industrials, quin tipus d’activitat econòmica penses que contribuiria a resoldre les necessitats del barri? (diverses opcions)

Es podrien transformar en habitatges singulars de lloguers assequibles. Viure al patrimoni és una experiència habitual en moltes ciutats del món, i una excepció per a privilegiats a la nostra. Entenent l’habitatge com una dotació social, crec que promoure projectes creatius en naus patrimonials pot ajudar a presevar el caràcter i la identitat del Poblenou. Cal trobar-hi projectes de rendibilitat justa per activar-les.

15. A nivell de mobilitat, ¿hi ha alguna xarxa o estructura de transport que consideris que cal ampliar al teu barri? (opcions; xarxa de bus / xarxa de bicicleta / aparcament per a cotxe privat / zones pacificades per a vianants)

Falta ampliar la xarxa de metro, i això pot ser objecte del nou Pla d’Infraestructures. Sense metro, difícilment reduirem l’afluència en cotxe des de l’àrea metropolitana. El Poblenou està mal connectat amb la xarxa metro i del tren de rodalies (cal connectar l’estació de Renfe del Clot amb Glòries). Però sobretot, cal reformar urgentment els vestíbuls de la parada de Glòries de la lína 1, que es col·lapsen a hores punta. La línia 1 és la línea de metro més utilitzada de Barcelona i la ràpida connexió amb plaça Catalunya la fa imprescindible.

A data de 8 de febrer, la web informa que han contestat el qüestionari 207 persones. Espero que aquestes línies serveixin per animar més gent, residents o no, a explicar les seves percepcions sobre el 22@.

Etiquetes