02/09/2019

Solans, el pare de la renaixença urbana

2 min
Joan Antoni Solans en una imatge d’arxiu del 2018.

Joan Antoni Solans va morir aquest dilluns a Calella de Palafrugell, i els professionals de l’urbanisme i l’arquitectura estem de dol perquè se n’ha anat un dels servidors públics urbans més influents dels últims anys. Funcionari “brillant i creatiu”, en paraules del també desaparegut Manuel Ribas Piera, és un dels redactors dels instruments urbanístics que van posar fi als anys desenfrenats de l’urbanisme del desarrollismo franquista i que, encara avui, regulen qualsevol iniciativa urbana. El Pla General Metropolità del 1976 va dotar les institucions d’un nou vocabulari i de noves eines de gestió per a una acció pública contundent. Va servir com a delegat dels Serveis d’Urbanisme a Barcelona i com a director general d’Urbanisme de la Generalitat, i va ser sens dubte el pare intel·lectual de l’Institut Català del Sòl.

Autor dels plans urbanístics de Vic, Mataró i Sant Feliu de Guíxols, m’admira profundament que a la trentena entomés la responsabilitat de dirigir els treballs per redactar el Pla General Metropolità de Barcelona, una norma encara vigent, que va imposar els interessos comuns sobre els beneficis dels propietaris dels sòls. Solans va convèncer amb el seu criteri tècnic tota mena de polítics, promotors i propietaris que calia acció pública sobre solars cèntrics per aturar una especulació desenfrenada. Ho va fer amb contundència, però amb astúcia: afectant sòls i fent reserves necessàries, legitimant l’actuació pública i abaratint les despeses públiques de les actuacions. La seva intervenció decidida va ajudar a contenir els preus del sòl durant dècades al centre de Barcelona: va capgirar el procés de densificació de determinats punts i va treure’ls pressió canalitzant les inversions cap a zones no tan cèntriques.

Solans no ho va tenir fàcil com Cerdà, perquè el seu encàrrec comportava treballar sobre una ciutat molt consolidada. Si Cerdà va ser l’ideòleg de la transformació dels camps del pla de Barcelona en l’Eixample, Solans ha estat l’inventor de la regeneració urbana sobre la ciutat real i contradictòria. Acabaré citant unes paraules seves que em semblen vigents i oportunes: “Esperem que no es doni després [quan hagin passat vint anys] aquella nostàlgia dels «Oh! Villon, altres temps foren millors i no tornaran...»” Tant de bo les institucions s’obrin a professionals de la talla de Solans i s’atreveixin a posar al dia l’urbanisme, actualitzant els equilibris entre l’activitat urbana i el seu impacte ambiental.

stats