25/10/2017

Una ciutat radicalment flexible

3 min

La setmana passada es va celebrar el Barcelona Meeting Point a la Fira de Barcelona. No disposava de gaire temps, així que no vaig visitar l’exposició; vaig assistir directament a les Jornades d’Innovació del PropTech. L’audiència entrava xopa a les conferències per la tempesta del matí, i els ponents miraven de reüll els sostres alts tement ser ruixats per les goteres sobtades. La pluja s’afegia al clima tens del moment i el ministre havia sembrat el pànic amb projeccions terribles per al sector immobiliari que atribuïa a les mobilitzacions pel dret a decidir. Els ponents, d’un altíssim nivell, no van fer cap referència a la contingència política perquè hi ha altres qüestions, algunes molt locals i d’altres molt globals, que tenen molta més incidència sobre el futur del mercat de l’habitatge.

La primera conclusió que es desprèn del Meeting Point és que convindria organitzar en paral·lel els dos congressos anuals sobre habitatge, ciutat i agenda digital que se celebren a Fira de Barcelona. A l’octubre el Meeting Point aplega majoritàriament el sector privat que construeix els habitatges i les oficines i desenvolupa la ciutat a ritmes trepidants. Al novembre, la Smart City Expo reuneix experts del sector empresarial de les indústries dels serveis urbans i representants de ciutats de diversos llocs del món. Aquest congrés és més acadèmic i se centra en l’exposició de les grans tendències urbanes. Pel que fa a innovació, els primers ja van per davant dels segons. Les ciutats van obrir el camí a l’agenda digital apuntant tendències, mentre que el sector privat ja treballa amb solucions concretes i edificis avançats.

Les promotores ja no conceben habitatges que no tinguin usos mixtos i espais compartits. Ha canviat la configuració dels seus equips: ara combinen equips d’arquitectes, enginyers, economistes i advocats amb talent digital. Es proposen aportar valor més enllà dels metres quadrats que lloguen. Inclouen serveis energètics i d’usos compartits dissenyats per a comunitats autoorganitzades que ja no tindran cotxes en propietat i centralitzaran les compres a proveïdors locals sense necessitat de passar per les grans superfícies. Si no innoven més en aquest sentit és perquè les normatives locals, la tramitació de les llicències urbanístiques i els permisos d’activitat són processos pensats per al segle passat.

Sorgeixen tot tipus d’iniciatives, algunes fins i tot concebudes des de Barcelona Activa o el BcnTech, per reaprofitar espais buits, activar carrers desolats o reduir costos en les transaccions immobiliàries. Són propostes interessants, que funcionen en ciutats com Berlín o Londres amb models de negoci solvents i ajustats, però que troben moltes dificultats amb la burocràcia municipal de Barcelona. Propostes que han regenerat barris degradats i que han canviat dinàmiques de segregació espacial de zones deprimides amb esdeveniments efímers que atreuen gent de tots els racons de la ciutat. Són petites empreses que utilitzen la capacitat digital de les xarxes per maximitzar el poder de convocatòria i canviar la tendència secular dels residents a moure’s sempre pels mateixos circuits de la ciutat. Són, en definitiva, eines innovadores per estendre el turisme a tota la ciutat i generar centralitat en llocs inesperats, amb alts valors patrimonials o un caràcter urbà molt diferent.

Atès que el dret a l’habitatge és intrínsec a la configuració de la ciutat, penso que unificar temporalment els dos esdeveniments (el Meeting Point i la Smart City Expo) ajudaria a fer avançar en paral·lel l’agenda pública d’innovació i la capacitat del sector privat de proveir solucions a la ciutat, més enllà de les necessitats puntuals dels seus residents. Celebrar els dos congressos la mateixa setmana seria beneficiós en termes d’intercanvi entre les necessitats de les ciutats i les del sector immobiliari: permetria incentivar un marc jurídic més flexible i que aporti més garanties als ciutadans.

Queda molt camp per córrer. Perquè no cal ser molt digital per millorar el mercat de l’habitatge. N’hi hauria prou suprimint normatives contradictòries que regulen l’àmbit domèstic: fa més de setanta anys que el sector reclama mesures per incentivar la prefabricació modular, la possibilitat de deixar els habitatges equipats amb els mínims (habitatge evolutiu) o incentius per promoure una ciutat radicalment mixta i diversa. Tot plegat seria decisiu per garantir l’assequibilitat de l’habitatge, també des del mercat lliure. La bona notícia del Meeting Point va ser que el sector privat està considerant, per primera vegada, totes aquestes novetats com a possibles, i que està dedicant moltes persones a treballar-hi. Ara cal, des de les ciutats, un diàleg franc amb el sector per fer possibles els canvis.

stats