La renda bàsica universal i els barris

La RBU és l’únic mecanisme que pot aturar els processos de gentrificació i desigualtat creixent a les ciutats

Jo, Daniel Blake és una pel·lícula sobre ciutats, delicadament realista, que descriu amb precisió les injustícies generades per una burocràcia desconfiada amb ella mateixa i, sobretot, amb els més vulnerables. Pensava en Daniel Blake mentre preparava la meva intervenció per al seminari del Cidob sobre la renda bàsica universal (RBU). Les sol·licituds d’ajuda a l’administració són moments durs personalment, i s’han d’haver viscut per entendre la crítica de Ken Loach a un sistema altament impersonal que no hi entén d’excepcions ni de circumstàncies vitals. Perdre la feina involuntàriament és horrorós, i la prestació d’atur no cobreix ni de bon tros la ferida en l’orgull o la dignitat personals.

Per això la RBU em sembla una bona idea; perquè no es concep com una ajuda que s’ha de pidolar sinó com un dret incondicional per viure amb igualtat d’oportunitats. És una retribució en espècies i és un instrument de progrés social en la mesura que confia en les capacitats dels individus per escollir amb llibertat, amb dret a equivocar-se.

I per això em sembla que podem aspirar a més igualtat i més llibertat: no és una renda mínima d’inserció per combatre la pobresa extrema sinó una garantia d’existència material. Està concebuda per eliminar les barreres al desenvolupament personal; és a dir, que atorga una quantitat econòmica fixa a tots els ciutadans, i els allibera d’haver de sol·licitar subsidis i combinar-los amb diverses justificacions.

La RBU em sembla una bona idea; perquè no es concep com una ajuda que s’ha de pidolar sinó com un dret incondicional per viure amb igualtat d’oportunitats

L’argument principal en contra de la implementació de la renda bàsica és la dificultat de finançar-la. És una preocupació raonada, i que ha estat ben argumentada per persones que han ocupat amb responsabilitat càrrecs públics en matèria econòmica. Però la dignitat personal està per sobre de qualsevol altra necessitat d’inversió, i els diners s’hauran de recaptar o destinar des d’altres partides menys prioritàries. Segur que en els propers anys veurem com s’implementa la RBU a Europa; la pregunta és quant de temps ens resistirem a fer-ho.

Una renda bàsica pot combatre la precarietat. Els fets demostren que els que la reben l’entomen amb responsabilitat per cobrir les primeres necessitats, i ha estat un bon instrument de desenvolupament personal i col·lectiu. És un projecte revolucionari perquè supera el concepte del subsidi o la caritat.

Però és que, a més, la RBU és l’únic mecanisme que pot aturar els processos de gentrificació i desigualtat creixent a les ciutats. Els inversors que compren apartaments de mig milió d’euros no necessiten caminar pel barri i sovint ni resideixen habitualment al pis. En canvi, tenir gent que s’ocupa dels negocis no tan sexis, que presta serveis de proximitat o regenta comerços de barri, és fonamental per retenir la classe mitjana als barris. Sense escoles, sense perruqueries, sense comerços assequibles o botigues de reparacions, només es pot viure si un es pot permetre importar els serveis de qualsevol lloc. Per això és diferent viure al cor de Sant Andreu que viure a Pedralbes. I per això els llocs turístics tendiran a desertitzar-se si no s’hi actua per crear oportunitats. Per tant, té sentit que la renda bàsica s’implementi des de les ciutats, encara que el finançament es garanteixi des dels estats.

Els inversors que compren apartaments de mig milió d’euros no necessiten caminar pel barri i sovint ni resideixen habitualment al pis

L’augment de les desigualtats a les ciutats globals fa que la barreja social i la mixticitat d’usos tendeixin a segregar-se amb l’escalada dels preus de l’habitatge a les zones més desitjades. Avui l’equitat de la inversió en l’espai públic a tots els racons de la ciutat no és suficient per garantir que hi hagi barreja social a tots els barris. Es parla de fer assequible l’habitatge però no tant de com fer assequible el treball als barris: cal eliminar les barreres que impedeixen que en determinats barris sigui possible viure amb dignitat.

Ara l’Ajuntament de Barcelona ha rebut una ajuda de la Unió Europea per fer-ne una prova pilot al Besòs. El consistori inverteix 8,15 milions d’euros per a la renda bàsica atorgada a 1.000 famílies i la Unió Europea sufraga els costos dels estudis i avaluació dels impactes, estimats en 4,85 milions. La renda es complementa amb accions dirigides a la inclusió laboral, l’emprenedoria social, ajuts a la rehabilitació orientada al lloguer d’habitacions a llarg termini (el que l’Ajuntament anomena “Airbnb social”) i el reforç de les xarxes socials i la integració comunitària. L’aplicació de la renda bàsica a Barcelona té la dificultat del cost de l’habitatge, i l’import estimat de la renda (fins a 525 euros) pot ser insuficient si no es combina amb inversions públiques en habitatge assequible, però és una iniciativa que no té contrari. L’únic risc d’aquest projecte és que tingui poc impacte.