image-alt

MARINA GARCÉS

La sospita i la transparència

SENTO VERGONYA I INQUIETUD CADA VEGADA QUE UN POLÍTIC O CANDIDAT HO EXPLICA TOT D’ELL MATEIX O D’ELLA MATEIXA. Comptes, propietats, expedients acadèmics, matrimonis... En diem exercici de transparència. I...

La sospita i la transparència

Sento vergonya i inquietud cada vegada que un polític o candidat ho explica tot d'ell mateix o d'ella mateixa. Comptes, propietats, expedients acadèmics, matrimonis... En diem exercici de transparència. I...

El dur treball de la cultura

EL MÓN DE LA CULTURA ÉS AVUI UN DESPROPÒSIT. No sap on apunta ni quin sentit tenen els esforços econòmics, personals i col·lectius que requereix. Viu allunyat de l’escola i abraçat a la indústria. Es dóna...

La lliçó de les coses

ENS FA MOLTA RÀBIA SENTIR-NOS TRACTATS com coses. Amb l’orgull ferit diem “M’he sentit tractada com una cosa”. O amb espant diagnostiquem que la societat moderna és aquella que ha reduït tots els éssers,...

Contra tota esperança

LLUITAR PER CANVIAR LES COSES obre esperances, però moltes lluites neixen de la desesperació. O de la necessitat. O del desig. O de l’alegria. O de la ràbia. O de la dignitat. De fet, si la determinació de...

image-alt

Alegria, valentia, dignitat

La llista del que sobra i del que falta a Barcelona podria omplir quaranta diaris sencers. I tot és tan evident que fa vergonya dir-ho: hi sobren cotxes, turistes, aparadors clonats, soroll, fum, hotels......

La valentia del pensament

AQUESTA SETMANA DUES ESTUDIANTS DE FILOSOFIA DE SARAGOSSA HAN CONDUÏT AMB SAVIESA, cura i atreviment les jornades de la 52 edició del Congrés de Filosofia Jove, una trobada que ja fa més de cinc dècades...

Mal d’amors

NECESSITO COMENÇAR AQUEST Fora de classe amb una cita llarga perquè val la pena llegir-la sencera. Errico Malatesta (1853-1932), anarquista italià de vida trepidant, hi reflexiona sobre la impossibilitat de...

Elogi de la ignorància

EL TEXT MÉS TRÀGIC I DOLORÓS de la primera modernitat és, sense cap mena de dubte, el Discurs sobre les arts i les ciències de Rousseau. Va ser el seu primer escrit, redactat d’una volada l’any 1750, i...

La simpatia

L'individualisme mostra avui la seva cara fosca. Ja no promet històries d’èxit i de llibertat personal, sinó que ens amenaça amb la desgràcia individual i amb el malestar més íntim. Ja no ens veiem, tots i...

Suïcidi i violació

AQUESTS DIES HE TINGUT ENTRE MANS L’ANTOLOGIA DE TEXTOS FILOSÒFICS SOBRE EL SUÏCIDI que ha publicat l’Oriol Ponsatí-Murlà a la seva editorial Edicions de la Ela Geminada. Porta per títol O no ser, una...

image-alt

El paisatge com a bé comú

Les postals emmarquen els paisatges, les xarxes socials els etiqueten i els mòbils els geolocalitzen. Però, on comença i acaba un paisatge? I de qui són els paisatges que tan fàcilment ens dediquem a...

Lliures o feliços

Hi ha una frase molt coneguda de George Orwell, a la novel·la 1984, que diu: “L’elecció de la humanitat és entre la llibertat i la felicitat, i per a la gran majoria de la humanitat la felicitat és...

L’essencial és invisible als ulls

‘EL PETIT PRÍNCEP’ ÉS UN LLIBRE QUE HA FORMAT PART DE MOLTES BIBLIOTEQUES DOMÈSTIQUES, tant infantils com adultes. No sé quants nens l’han llegit, realment, ni quants adults l’han entreobert amb por...

Filosofia mundial

Hi ha Mundials de futbol, concursos mundials de bellesa i congressos mundials de gairebé totes les ciències. Però ¿hi ha una filosofia mundial? En un món globalitzat com el nostre aquesta pregunta pot...

Els límits de la propietat

Quan estudiava filosofia a la Universitat de Barcelona, vaig tenir un professor que en general apreciàvem molt, perquè deixava anar pistes insospitades que ens feien pensar, però que ell no s’encarregava de...

Un fi en ell mateix

CADA VEGADA QUE PREPARO ELS PLANS DOCENTS de les assignatures que tinc a la universitat em trobo amb una dificultat creixent: com dic als estudiant que tot té valor però que no tot ho comptabilitzo a la...

Cossos junts al carrer

PER QUÈ FEM MANIFESTACIONS al carrer, a l’era d’internet? Quan ja semblaven un ritual que pertanyia a la cultura política d’altres temps, les manifestacions al carrer tornen amb força com una de les...

El mal menor

LA CULTURA mercantil impregna fins a tal punt la nostra vida, que fins i tot ens hem acostumat a calcular el bé i el mal. Leibniz es va avançar als seus temps i al segle XVII va presentar Déu com una ment...

Crisi i crítica

‘CRISI’ I ‘CRÍTICA’ COMPARTEIXEN ARREL GREGA.Tenen a veure amb el verb krinein, que vol dir discernir, separar o decidir. Una crisi és una situació en què un canvi brusc encara no sabem si es resoldrà de...

La mort fàcil

NO M’OBSESSIONA MORIR-ME SINÓ COM I QUAN MORIRÉ. O més concretament: quant trigaré a morir-me, o a viure morint. Potser perquè he tingut una mare que va morir massa jove i unes àvies que semblen haver de...

Què és un poble?

HI HA PARAULES ENDIMONIADES. I UNA D’ELLES ÉS LA PARAULA ‘POBLE’. Quan semblava haver perdut força i sentit, quan semblava haver-se amagat o diluït per sempre en el folklorisme, torna inesperadament per...

Pensar en femení

FA POCS DIES EM VA ARRIBAR un comentari d’aquells que primer fan mal i després fan pensar: algú, que suposo dona i feminista, havia dit obertament en una conversa: “Com pot ser que li hagin encarregat el...

Pensar per força

ALS FILÒSOFS ENS ENCANTA RELACIONAR el pensament amb el desig i, en últim terme, amb la necessitat. Recordem, si no, les primeres paraules de la Metafísica d’Aristòtil: “Tots els homes desitgen per...

Pensar la diferència

AVUI EM PROPOSO FER UN APUNT SOBRE LA IDEA MÉS IMPORTANT QUE HE APRÈS ESTUDIANT FILOSOFIA. És una mica violent, això d’assenyalar alguna cosa o persona com a més important que la resta. Però en el cas de...

Què ens separa

EL MÓN ESTÀ PLE DE MURS. N’hi ha de visibles i d’invisibles. El 9-N es va celebrar la caiguda, ja fa 25 anys, del Mur de Berlín. Recordo aquell matí, plujós, jo feia COU. Passades les onze, a l’hora del...

La fi de la docilitat

EN PLE SEGLE XVI, UN JOVE ÉTIENNE DE LA BOÉTIE VA ESCRIURE un tractat sobre la servitud on es preguntava: per què obeïm si podríem no fer-ho? Quatre-cents anys després, un altre jove francès, Michel...

La violència expressiva

PREPARANT UNA CLASSE SOBRE LES RELACIONS SEMPRE TENSES ENTRE EL COS I EL PENSAMENT, em trobo amb un llibret publicat per uns amics a Buenos Aires. És el llibre de l’antropòloga argentina Rita Segato La...

La dictadura de les necessitats

Amb la crisi se’ns ha colat una pregunta que no deixem de fer-nos: quines necessitats, de totes les que crèiem que teníem, eren reals? Heu viscut per sobre de les vostres possibilitats, ens diuen. És a dir:...

Nosaltres, l’espècie humana

ELS HUMANS, QUAN ENS PREGUNTEM PER NOSALTRES mateixos com a conjunt, ho fem de dues maneres. Podem preguntar: “Qui som nosaltres?” I aleshores se’ns obren tota mena de respostes en conflicte entre elles:...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >