Alegria, valentia, dignitat
La llista del que sobra i del que falta a Barcelona podria omplir quaranta diaris sencers. I tot és tan evident que fa vergonya dir-ho: hi sobren cotxes, turistes, aparadors clonats, soroll, fum, hotels... Hi falten habitatges dignes, escoles bressol, autobusos prou freqüents, arbres, escoles lliures i obertes, bancs on seure al carrer, comerços amables i cooperatius, places on jugar a fet i amagar, “bon dies”, somriures, música, temps... A Barcelona hi sobra malestar i sempre hi falta temps.
Però tot això és molt obvi. Ho vivim, ho patim i ho tolerem. Cadascú a la seva. Fent de la ciutat un espai de circulació, competició i especulació. Barcelona, una marca que expropia i ofega els desitjos de viure de la seva gent. Barcelona és bonica però poruga. Per això, si hagués d’imaginar un canvi radical per a la Barcelona de la pròxima dècada, els meus tres punts serien: alegria, valentia i dignitat. Alegria contra la indiferència. Valentia contra la mesquinesa. Dignitat contra la baixesa.
L’alegria no és la diversió amb horaris d’un programa de festes. L’alegria, com ja va explicar molt bé Spinoza al segle XVII, és el sentiment de créixer i de fer-se millor en la trobada amb l’altre. Sona bonic. Però ¿sabem viure això entre classes socials, edats i cultures a Barcelona? Una ciutat indiferent és una ciutat trista, una ciutat morta. Per això, cal valentia contra la mesquinesa. La valentia de molta gent, que avui s’expressa col·lectivament, no troba ressò. L’arquitectura política, administrativa i institucional que tenim és mesquina, petita, rasa. Injusta. No està a l’alçada de la dignitat, que no és un valor de mínims, sinó de màxims. La dignitat, que és el gest de no abaixar el cap, és iconoclasta i desafiant. Pla estratègic per al 2025: una Barcelona alegre, valenta i digna. Una Barcelona exigent i desafiant.
Nascuda a Barcelona el 1976, ciutat on viu, és professora titular de filosofia a la Universitat de Saragossa. Des del 2002 impulsa
el projecte Espai en Blanc, que promou el pensament pràctic, crític i col·lectiu.
