AVUI EM PROPOSO FER UN APUNT SOBRE LA IDEA MÉS IMPORTANT QUE HE APRÈS ESTUDIANT FILOSOFIA. És una mica violent, això d’assenyalar alguna cosa o persona com a més important que la resta. Però en el cas de les idees té el seu sentit. Les idees no són teories que sobrevolen el món, sinó que són preses de posició en el món. Pensar una idea és fer-la pròpia i situar-s’hi. Per això sempre n’hi ha alguna que determina de manera més fonamental que les altres la nostra manera de ser i de pensar.
Aquesta idea que avui em proposo destacar per la seva importància és la de diferència. O més en concret: la de poder pensar la diferència, no com allò que distingeix una cosa de l’altra, o una persona d’una altra, sinó la diferència pensada per si mateixa. ¿Som capaços de pensar la diferència sense referències a la identitat? Pensem en el joc de les set diferències: les trobem sobre el mateix dibuix, lleugerament modificat. Però, i si el dibuix no existís? ¿I si només hi hagués diferències? Potser aleshores ja no podríem jugar a comparar i distingir, però tindríem una representació que s’acostaria molt més a la textura real del nostre món.
Això és el que ens ensenyen a pensar els escrits del filòsof francès Gilles Deleuze. En llibres com Diferència i repetició, que és a la base de tota la resta dels seus treballs sobre filosofia, literatura, política o cine, Deleuze força els rígids marcs dins dels quals la metafísica havia ordenat allò que és i que pot ser pensat. Des de Plató i Aristòtil ens havíem acostumat a creure que pensar és reconèixer formes. Només allò que pot ser referit a un model és pensable. Les diferències serien allò que s’allunya del model, ja sigui per relacions d’analogia, de semblança o d’oposició. Què passaria, pregunta Deleuze, si prescindim de la necessitat del model? Què ens quedaria?
Ens quedarien les diferències lliures. Lliures d’un patró i lliures d’uns canals preestablerts de relació. Les diferències lliures són la multiplicitat. Una multiplicitat rica, heterogènia i oberta a les relacions més impensades. Estem parlant del caos? No. Les diferències, alliberades del seu patró de referència, no són el caos. El caos, ho explica molt bé Deleuze, és l’absència total de relació possible. On res es pot relacionar amb res. La multiplicitat de diferències és, en canvi, la realitat en la seva capacitat de crear relacions i formes de vida independentment de la seva representació i del seu reconeixement.
El Fora de classe d’avui ha quedat una mica abstracte, ho sé. Però ara feu un joc que ja no és el de les set diferències: intenteu pensar les persones que us envolten i les realitat socials que coneixeu com a diferències lliures, sense referir-les a cap patró ni model de reconeixement. Segur que començaran a canviar moltes de les vostres percepcions més properes i concretes.
