Igualtat, cultura, placidesa
Tres problemes i tres desitjos per a Barcelona, em dieu. Urgentíssim, Barcelona ha d’aturar el creixement desbocat de les desigualtats. L’Ajuntament no ho pot resoldre totalment, ho sé, però pot fer moltes coses: als vuitanta es van millorar els barris més pobres i es va crear una cohesió que ara es pot perdre. No presumim de solidaris? Cal retrobar l’equilibri si volem evitar els conflictes i la violència que sempre generen les desigualtats extremes. Barcelona pot i ha de fer una política redistributiva entre la seva ciutadania. Una política que afavoreix tothom, també els benestants, que si no s’acaben refugiant en guetos que són gàbies d’or. Ho veiem en tantes ciutats! Un altre equilibri trencat que caldria refer: el que s’ha de trobar entre la ciutat del veïnatge i la dels turistes. Les polítiques dels noranta, quan l’Ajuntament encapçalava l’acció comuna de millora, ens van portar riuades de turistes i diners. Érem un subjecte actiu, una ciutat creadora de cultura, atractiva; ens hem convertit en objecte de consum: la política del peix al cove és matussera, degrada tot el que toca, i oblida els fets essencials.
Entre tot allò que s’ha de fer per redreçar-ho, un petit suggeriment. ¿Per què Barcelona no ens parla des de les parets, no ens explica què ha passat a cada carrer, com ho fan avui tantes ciutats? ¿Tant costa posar uns panells que ens diguin la història de les nostres pedres? Se’n deriva el respecte de propis i aliens, sempre. L’aire es torna irrespirable, ens enverina. Els carrers són sorollosos, a vessar de vehicles. Passejar és cada vegada més impropi, aquí. Molta gent fuig ja de Barcelona. Cal retrobar uns mínims de placidesa, disminuir el trànsit, rebaixar la contaminació, controlar el soroll, si volem mantenir una ciutat per viure-hi i no una icona global per a executius agressius que corren cap a altres indrets deixant un perillós desert darrere seu.
Sociòloga i política barcelonina, especialitzada en els àmbits de l’educació i la dona, actualment és catedràtica emèrita de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha sigut directora de l’Instituto de la Mujer i regidora.
