Ara, Santa Retallada
Per un moment, no vaig saber si estava davant d'un informatiu o un gag de l' Intermedi . La presentadora de l'informatiu de la 2 de TVE donava compte de la recent cimera del G-8, que va reunir els líders dels Estats Units, Rússia, Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Canadà i Japó en l'aïllat complex hoteler de luxe de Lough Erne, un paratge envoltat de llacs, rius i boscos que durant el conflicte irlandès va ser bastió de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), un punt inaccessible per a la Policia. La comitiva havia de travessar el poble per arribar al seu refugi blindat, protegit de la plebs amb barreres metàl·liques en un perímetre de 3 quilòmetres. La periodista explicava que per evitar la dramàtica visió de locals comercials tancats per la rampant crisi, s'havien col·locat grans pòsters en els aparadors buits simulant expositors plens de productes, des d'embotits fins a llibres, donant l'aparença de botigues pròsperes obertes al públic. Aposentats en confortables seients de pell de cotxes blindats, els mandataris van travessar els carrers a tota velocitat, aliens a la famèlica realitat oculta després del decorat. Entre posats i dinars, van comentar la visió de brots verds. Anem pel bon camí. Es van acomiadar fins a la propera foto i, de tornada, van tornar a travessar el camí de la recuperació de cartró pedra instal·lada per a l'ocasió. Benvinguda, Santa Estafa, es titula la realitat.
La protesta del G8 s'ho va prendre amb humor. Manifestants disfressats de mandataris van encapçalar el Carnaval contra el Capitalisme. Amb aquest mateix esperit protestofestiu, celebrarà la setmana entrant les festes posttrinitàries 2013 l'Associació de Veïns Ciutat Antiga. En les albors d'aquest calvari econòmic que vivim, els veïnats de Canamunt, com els agrada anomenar el barri, passejaren pels carrers a Sant Rescat, un sant amb un salvavides per túnica que beneeix maraca en mà els confrares que el veneren entre glops i xarangues i consideren un honor tenir-lo durant l'any en l'altar nòmada que recorre les seves cases. La diversitat veïnal ha inventat una nova religió, basada en la convivència sense dogmes ni prejudicis, on tant es munta un concurs de broquetes com una xarxa solidària per alimentar ara mateix 35 famílies en dificultats. Fins i tot ha obrat miracles. En ple embat de les lleis mordassa del Govern Bauzá, qüestionades fins i tot pel Consell Consultiu de Rafael Perera, han aconseguit salvar del pinzell censor d'EMAYA les pintures murals de l'art urbà que decora els seus racons. Finestres amb ulls, portes amb potes, façanes que parlen. Aquest any, els veïns es vestiran de lila i honraran el seu patró amb molt més que una ofrena, amb un companya divina, Santa Retallada. Per a més INRI, tindran Llonovoy de pregoner.
Quan escolto Carlos Delgado, em passa com amb la informació del G8, que no sé si estic davant d'una notícia d'informatiu convencional o davant el gag irònic d'un guionista passat de voltes. O davant d'un pla de comunicació de la TIA perquè no es parli d'altres coses més greus. Això de cridar Torrente a la Guàrdia Civil per un informe del qual surts malparat, després de denunciar un ciutadà per dir-te pallasso exigeix molts ous sagnants de cérvol abatut en cacera sobre el cap, sens dubte. O molta falta d'arguments, que sol ser el que acompanya les desqualificacions gruixudes en aquestes situacions.
