LA NINA DE L'ENTREPÀ IMAGINARI irromp a la televisió. Després d'un empatx d'anuncis de mil trastos amb què omplir l'ànsia consumista d'aquestes dates, una mare convida la seva petita a somiar en el que més li vingui de gust per omplir l'espai buit que deixen les dues llesques de pa del seu berenar. Com la venedora de mistos del conte de Nadal que apostada en un fred portal pren llumins per imaginar una càlida llar, moltes famílies han posat tot el seu enginy perquè aquestes festes segueixin sent això, una festa. Però la il·lusió per si sola no és suficient per abastir una casa, fins i tot dels mínims imprecindibles. La solidaritat omple fins on pot aquest buit social que l'administració pública genera amb la seva selectiva política d'ajustos que segueix desnonant de drets i prestacions la ciutadania sense aconseguir que tot aquest sacrifici aconsegueixi crear ocupació neta ni aturar la sagnia del deute públic al qual diuen haver consagrat tot el seu esforç. Tancam l'any amb uns índexs de deute que superen rècords històrics i amb 147.385 aturats menys, però també amb 85.041 afiliats menys a la Seguretat Social. Diuen els analistes que aquest descens es pot deure a autònoms que tiren la tovallola, a immigrants que abandonen el país, a aturats que ja no perceben prestació o a persones que desisteixen de buscar llocs de treball. O sigui, que devem més i som menys suportant la creixent càrrega. Lluny de reconèixer el fracàs de la seva política, el govern de Rajoy s'aferra al fòsfor de la il·lusió i ens condueix a l'aixopluc de la intempèrie, on va sucumbir la pobra venedora de mistos, on cada vegada més mares donen de berenar als seus fills entrepans imaginatius.
LA DESPROTECCIÓ SOCIAL es compagina amb la imposició de la maternitat. La regressiva reforma de la llei de l'avortament de Gallardón és de tanta magnitud que fins i tot comença a esquerdar les disciplinades files del PP. "Ningú no pot obligar una dona a ser mare", va denunciar el president extremeny, Juan Antonio Monago, en el seu discurs institucional de Cap d'Any. Altres mandataris autonòmics, com Alberto Núñez Feijóo, van suggerir canvis sense arribar a criticar el text , alhora que alguns batles i diputats populars plantegen matisar-ne el contingut. A les Balears, Bauzá va deixar passar l'oportunitat de plantar-se davant la derogació de l'actual llei de terminis i va optar per un discurs de perfil baix, d'autocomplaença, lloes econòmiques, de zero reivindicació i nul·la repercussió. D'estar el nou text vigent, 2.900 de les 3.065 dones de les Illes que l'any passat van interrompre l'embaràs lliurement s'haurien vist obligades a ser mares contra la seva voluntat i 73, a seguir endavant amb gestacions amb risc d'anomalies en el fetus. Tindríem pobles sencers més petits que el cens anual de nascuts per imperatiu legal. Però el nostre president ni tan sols inclou l'assumpte en la seva agenda, encara que sigui per a mal. Una gran majoria està indignada, encara que reserva les desqualificacions per a les tertúlies domèstiques. Creixen les crítiques de col · lectius feministes i de l'oposició política, a la qual s'han sumat càrrecs públics del PP balear, com la directora de l'Institut de la Dona, Isabel Llinàs i la consellera de Família, Sandra Fernández. Semblava superat, però hem de tornar a lluitar per gestar fills desitjats i alimentar-los amb alguna cosa més que entrepans de res o bunyols de vent.
