Consellera subTIL

RECEPTA AL CONFLICTE. Canviar de metge i mantenir el tractament en un pacient que no només no millora sinó que empitjora difícilment podrà conduir a una curació. La recepta del president davant el conflicte educatiu s’havia limitat a treure Camps i posar Riera, com abans va treure Bosch i posà Camps. Però a diferència dels seus predecessors, Núria Riera s’enfronta a l’arriscat encàrrec d’haver d’implantar la norma declarada nul·la i suspesa per la Justícia, sense marge de burla amb un decret llei exprés. Aquesta vegada, s’ha utilitzat el qüestionat comodí del recurs per guanyar temps i persistir en el model, però escoles i inspectors han demanar les pautes per escrit, no sigui que davant nous requeriments judicials sentim una altra vegada allò de “jo no en sé res, va ser decisió dels tècnics”. I s’encenguin les alarmes.

SOLITUD DEL BÚNQUER. Davant les sentències adverses, Núria Riera, encara responsable d’Administracions Públiques, va declarar com a portaveu del Govern que no hi havia res a rectificar, que el TIL continuava la seva aplicació. En la seva compareixença al Consolat, vaig tenir la impressió d’estar en un frontó. Cap pregunta no la va descol·locar, encara que això no vol dir que les respongués. Seguint la màxima de tu pregunta el que vulguis que jo respondré el que em doni la gana, va eludir qüestions crucials amb l’argument que “el TIL és un canvi i tot canvi necessita temps”. Ni una mica d’autocrítica, ni un pas enrere. Després de cada intervenció, una lleu bufada i un somriure impostat per contenir qualsevol alteració. En acabar, va donar les gràcies als periodistes “per la seva companyia”. S’entén davant la solitud del búnquer en què s’ha convertit el Consolat, on el sol dubte és considerat alta traïció. Mestres, inspectors, directors de centres, la universitat, pares i mares, sindicats, partits de l’oposició... i ara els jutges. No veieu que és un complot de radicals? Al migdia de divendres, es va restablir la comunicació amb el món exterior per convidar a la presa de possessió a l’horabiaxa de la nova titular d’Educació, a la qual Bauzá va acabar convencent després de diversos rebutjos. Davant la negativa d’un destacat membre del món cultural per assistir a l’esdeveniment, per raons d’agenda, la secretària no es va poder reprimir: “No m’estranya, amb tot el que està passant”.

TASCA TITÀNICA. Ja amb la seva nova cartera, Riera ha despenjat el telèfon per quedar amb l’altre costat i parlar. En qüestió d’hores, tota rotunditat del Govern en la seva particular croada educativa s’ha esvaït, com va passar amb la reforma de la llei de l’avortament de Gallardón aparcada pels desfavorables indicadors electorals. Ara el model lingüístic “és una mica decisió del centre”. Per tornar al punt de partida hem passat per dos inicis de curs amb vagues, una manifestació de cent mil persones, directors expedientats, accions judicials... Núria Riera té davant seu una tasca titànica i mereix la seva oportunitat com tot polític que estrena cartera, tot i que la seva té un problema insuperable: la subjecta de prop un president entossudit a la ideologia contra tot criteri pedagògic, que només vol d’ella que sigui més subTIL.