Cristina, en mans de Bauzá

El fiscal venerat a Balears per la seva ferma lluita contra la corrupció ha rebut aquesta setmana un sever càstig de l’opinió pública. No s’entén la seva numantina defensa de la ignorància de la infanta Cristina i menys encara la seva malvolença contra el jutge Castro. No és una disputa jurídica, és molt pitjor. Aquí no estem embrancats en una disparitat de criteris de difícil entesa per als llecs en dret. Sabia o no sabia la germana del rei de la procedència il·lícita del seu cabal i de les ‘trampes’ al fisc? Aquesta és la qüestió. No perdem el fil ni el cap. Veient la línia d’investigació que ha portat el fiscal, aquest punt clau del cas queda sense resposta. Ell mateix va reconèixer en la seva entrevista a Vanity Fair que la incògnita només podia aclarir si se li preguntava, però s’hi va oposar quan Castro ho va ordenar i ho va aconseguir, amb l’aval jurídic de l’Audiència que li va assenyalar el camí ara escrutat.

Li agradarà més o menys com ha fet els deures el magistrat, però si ell veu una “espiral inquisitiva” contra la infanta, Castro podria veure una “espiral exculpatòria” en el seu recurs on la firma en actes delictius d’una dona sotmesa, segons ella, a una vigilància especial per la mateixa Casa Reial no val res ni pressuposa cap coneixement de l’origen del seu mannà. Acceptem la versió oficial que la Casa Reial va prendre mesures. Per què ella va seguir llavors en la inòpia? El fiscal que va acorralar Maite Areal amb “els cotxes oficials que col·lapsaven el centre de Palma” no ha vist la necessitat de cridar la sospitosa reial ni com a testimoni per aclarir-ho. Confesso que se m’escapa com va aconseguir aquest nivell de certesa tan rotund sobre la total ignorància de la refugiada a Suïssa abans dels seus ‘no ho sé’. Tampoc entenc per què priva de rèplica al jutge. No va recórrer la imputació i ara, en confirmar-la, l’ha saltat i es dirigeix directament a l’Audiència. Per això Castro va explotar.

Horrach, a qui segueixo admirant tot i la meva perplexitat, sí coincideix amb el jutge que Cristina es va beneficiar del robatori de Nóos i li demanarà que pagui centenars de milers d’euros. Però ‘tornar els diners i assumpte tancat’ trasllada una imatge trencadissa de la justícia en un moment crític en què alguns reclusos de categoria intenten sense èxit comprar la seva llibertat, com Munar, i en què la ciutadania exhaurida celebra la fermesa de tribunals que no perdonen l’entrada a la presó amb condemnes inferiors a dos anys precisament per ser qui són, o els qui han estat, per aquest plus de responsabilitat, com Matas.

El fiscal del Suprem ja ha avançat esdeveniments. Per si l’Audiència avala l’actuació de Castro, es treballa en la doctrina Botín, o sigui res de banqueta perquè només queda l’acusació popular demanant la imputació. A l’altra banda, desenfunden la doctrina Atutxa, que va dir tot el contrari. Ningú ha reparat en les possibilitats d’aquesta acusació particular anomenada Govern balear. Tenen la fórmula per, arribat el cas, frenar aquesta fugida. Si l’Advocacia de la Comunitat Autònoma secunda Castro, no hi ha tallafocs possible. La infanta aniria a la banqueta. Molt em temo que amb la devolució dels diners podrien quedar reparats aquests “interessos de les Illes Balears” que el Govern diu que defensarà en el seu escrit d’acusació.