Doctrina que t’havies cregut

EL PORTAL DE LA transparència no dóna dades sobre si mateix. El govern espanyol n’ha estimat el cost en 1,4 milions d’euros, però assegura que han estat distribuïts majoritàriament en contractes menors, dels quals donarà compte a partir de l’any que ve perquè l’ingent volum d’informació obliga a una incorporació per fases. Arribats a aquest punt, cal no defallir. Cal continuar alegrant-se de l’obertura del portal perquè alguna cosa és millor que res, però després de tants anys d’espera, el mínim és que l’eina de la transparència ho sigui i encapçali la rendició de comptes. L’agudesa i tenacitat dels terminator de l’opacitat segurament trobarà nous excessos ocults en aquest oceà de dades, però per ara frustra el raquitisme de les primeres troballes, una dotzena de portes giratòries de les quals ja teníem alguna referència i els elevats sous dels secretraris generals que guanyen més que el president Rajoy, algun el doble, com el director general que s’ha proposat acabar amb RTVE. Però d’aquests honoraris no en donava compte ja en el document dels pressupostos generals de l’Estat? Passa com amb el finançament il·legal dels partits. Amb tanta mesura anunciada per la implosió de corrupció i el deteriorament de la confiança dels ciutadans en el sistema, no era ja delicte? Doncs no, encara estem davant intencions d’incorporar-ne al Codi Penal de les quals cal analitzar la lletra petita. Una esmena presentada pel PP proposa que si es comprova que una empresa reparteix sobres, per exemple, però demostra que el seu òrgan d’administració va adoptar amb eficàcia mesures de vigilància i control per prevenir la comissió de delictes, queda exempta de responsabilitat penal, o sigui, eludeix la banqueta per la ‘doctrina què t’havies cregut’.

A LES BALEARS, el camí de la transparència continua sense obrir solc. La Llei del bon govern per a major control dels diners públics aprovada en l’últim tram de la passada legislatura, amb UM ja fora del Pacte, mai s’ha arribat a aplicar i per això continuen sent matèria reservada les despeses protocol·làries superiors a 500 euros, per exemple. El PP de Bauzá, també en les acaballes del mandat, anuncia una alternativa a la Llei de transparència més àmplia impulsada des de l’oposició. Recorda els trucs de Matas, qui per bloquejar el comissionat parlamentari de control del patrimoni dels polítics propugnat des de la bancada socialista i donar alhora mostres d’honradesa va decidir publicar la seva renda. Es va comprovar que no guanyava prou per pagar les seves despeses, ni tan sols el que deia oficialment que havia pagat pel seu palauet, i aquí va començar la seva desgràcia. Avui és a la presó de Segòvia, encara que se les ha enginyat per no trepitjar encara la cel·la. I ha estat precisament aquí, a Segòvia, aprofitant la Declaració de la Granja realitzada ahir pel PP en defensa de la Constitució, on el mateix Bauzá que va ocultar al Parlament els seus negocis va proclamar que la corrupció ha fet tant de mal com la crisi; on el mateix Bauzá que continua sense reunir-se amb el sector educatiu i sense donar explicacions per la dimissió del director general que es va negar a una extorsió laboral va sostenir que sense democràcia representativa i transparència no existeix regeneració política. Els analistes el situen entre la ‘doctrina què t’havies cregut’ o, directament, “no hi ha doctrina que pugui amb mi’.