"Vull recuperar encara que sigui un os del meu pare". Aquesta frase, pronunciada per una dona malalta de 88 anys, pot fer un gir a la impunitat de la nostra història recent. Va arribar al cor de María Servini, la magistrada que el novembre passat va prendre declaració a l'Argentina a representants dels 170 querellants de la causa contra els crims comesos durant la dictadura franquista oberta ara fa quatre anys. Compten els que allí hi van ser que la frase va commoure la bregada jutgessa, a qui els seus paisans diuen "la bronze", per allò de desitjar la immortalitat del seu ampli llegat. Controvertida, amb caràcter, ha sobreviscut als vaivens de l'agitada vida política argentina i té consideració de jutgessa estrella. Com Castro, està a punt de jubilar-se i se sent més lliure que mai per afrontar un cas que, encara sense sentència, ja ha fet història. Les víctimes del franquisme han esperat massa, va venir a dir el tribunal d'Estrasburg per esquivar la incòmoda qüestió, carregant contra elles el retret d'una dilació no desitjada contra la qual lluiten i que encara avui persisteix. No han trobat empara en cap de les seves accions davant la Justícia espanyola i ho intenten fora amb la creença de la justícia universal. En aquest tortuós camí, continuen trobant obstacles ignominiosos, com el fax remès pel ministre García Margallo amenaçant l'Argentina de trencar relacions diplomàtiques si es prenien declaracions de la causa contra el franquisme en els seus consolats. Res no ha pogut aturar la determinació de víctimes i familiars, que han buidat la seva butxaca per buscar reparació i escriure la nostra veritable història a milers de quilòmetres de distància. Avui han organitzat un concert solidari a Porreres per sufragar despeses. Quina democràcia tenim que tot són caixes de resistència?
"L'espai de la tortura és sis per quatre", relatava a Palma aquests dies Felip Moreno, militant antifranquista i víctima de tortures que s'ha sumat a la querella. Llocs foscos, bruts, humits, que es repeteixen en tots els racons del planeta, on et colpegen fins a l'extrem de deixar-te mig viu per seguir pegant més tard, on et priven d'aliment i no et deixen dormir, on una llum sempre encesa et trenca la dimensió del temps, on penses que ja ets mort. En aquest forat negre va clavar una vegada i una altra els seus punys de ferro contra ell González Pacheco, àlies Billy el Niño. Mentre Felipe Moreno relatava la seva història a Buenos Aires, el magistrat Pablo Ruz prenia declaració al seu torturador i li retirava el passaport. On estarà més segur que a Espanya?, es preguntava amb ironia Moreno, indignat de veure com la policia va perseguir aquest dia els qui exigien justícia a les portes de l'Audiència Nacional. "Som el país europeu amb més desigualtats després de Letònia, i en Justícia, estem pitjor que Cambodja, on almenys han obert un procés a la seva dictadura. Aquí donem lliçons d'una transició exemplar, obrim processos a la Xina o a països africans i seguim tapant els nostres assumptes", lamenta el sindicalista, sense obviar les dificultats d'aquest procés, que té entre els denunciats el sogre del ministre Ruiz Gallardón, José Utrera, qui va validar la sentència a mort per garrot vil del jove anarquista Salvador Puig Antich.
Hi haurà justícia al final del túnel? Maria Antònia Oliver, representant de la Memòria de Mallorca, néta i neboda de víctimes d'assassinats i desaparicions forçoses que també va creuar l'Atàntic, confia que alguna cosa s'avançarà. Augura un febrer calent, en el qual veurem Servini en acció, forçant l'obertura de fosses als nostres jutjats, que les deneguen sistemàticament. Per facilitar la tasca, l'activista mallorquina li va lliurar un llibre amb el mapa de les fosses localitzades a les illes. Està molt bé fer homenatges a les víctimes de l'holocaust nazi, senyora presidenta del Parlament balear. Però per a quan a les víctimes del franquisme?
