Opinió 12/01/2014

Habemus declaració

3 min
Habemus declaració

EL COMUNICAT DE LA INFANTA no deixa cap dubte. Ningú no pot resistir-se a l'experiència d'un interrogatori del jutge Castro, sobretot quan reputats advocats als quals pagues molts diners et diuen que no fer-ho encara pot ser pitjor. Repassem-ho; un dels magistrats de la Sala Segona de l'Audiència, Juan Jiménez, ja va donar suport a l'anterior imputació més àmplia i fallida. Els altres dos, Diego Gómez -Reina i Mónica de la Serna, van admetre tan sols que se seguís investigant el que ara és substància, els delictes fiscals i el blanqueig de capitals. Si llavors li van assenyalar el camí, és difícil que ara, després d'haver fet els deures, neguin a Castro allò que reclama, el dret a preguntar d'un jutge instructor que ha trobat en aquest mateix camí "fets indiciaris de delicte". Un acte d'imputació validat resta opcions futures i complica més l'horitzó judicial de la filla del rei. No hi ha més. La decisió de la infanta ha hagut de deixar en Horrach la mateixa cara del jutge degà quan va veure baixar Urdangarin la rampa a peu, després d'haver obtingut el seu plàcet al privilegi per baixar en el seu cotxe per raons de seguretat. Amb una diferència, Horrach està convençut que no hi ha matèria i el degà no li'n va quedar d'altra. Ni li'n quedarà.

PER REBAIXAR MINUTA i perplexitat a la resta, els lletrats Roca- Silva podrien haver-se estalviat del comunicat la línia de la voluntarietat de la compareixença. La infanta vindrà a declarar com a imputada per delictes fiscals i blanqueig de capitals, obligada per un magistrat. L'única voluntarietat de la seva acció ha estat la de renunciar a presentar-hi recurs davant l'Audiència de Palma per pura estratègia jurídica i la de sol·licitar al jutge que la rebi "com més aviat millor" per acabar amb el "martiri . La vocació de servei i l'ànim de col·laborar al màxim amb la justícia costa de creure. Segons la seqüència oficial relatada, el rei va demanar a Urdangarin que s'apartpas dels seus negocis el 2006. Han passat vuit anys i no es coneix cap aproximació de la Casa Reial ni del matrimoni imputat per la caixa comuna de la qual surten els seus honoraris per mirar si s'havia de tornar alguna cosa de l'assumpte "poc exemplar" detectat. Ni tan sols per arreglar el préstec o donació del monarca a la seva filla per al palauet, que es deixarà córrer. Encara és pitjor. Es varen emprar aquests oficiants reals no per dinamitar l'entramat, sinó per anar al notari a ressuscitar amb un altre nom i organigrama el rendible xiringuito altruista Nóos, del qual la societat dels ducs de Palma sense Rambla xuclarern gairebé un milió d'euros, a més de les suculentes assessories fantasma. Per cert, demanarà l'Ajuntament al rei que retiri el títol a la duquessa, ara que està imputada, com va fer amb el dret d'ús del seu marit? A la Zarzuela li pot semblar "molt positiu" el pas fet per la infanta, però al comú dels mortals ens sembla més aviat que han fet tard i actuen forçats per les circumstàncies.

LA INFANTA NO NEGA en el seu escrit els excessos tributaris que li imputa Castro. Només diu que la seva actuació va ser la d'una persona confiada i es va ajustar a dret. Com l'Agència Tributària, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, la filla del rei endossa el mort fiscal al seu marit. Com una Pantoja qualsevol, només que la tonadillera no va convèncer cap dels organismes esmentats que ella era una dona encegada per l'amor que va sucumbir davant el seu Cachuli.

stats