L’esperit Mascaró

-V inc a dir el que t’he de dir perquè nosaltres sabem el que hem de dir i diem el que hem de dir.

-El Govern fa el que ha de fer.

Avancem en exclusiva el contingut de la reunió que mantindran aquesta setmana a Madrid el president José Ramón Bauzá i la vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaría sobre els sondejos petrolífers a Balears, on s’acosta un juny d’infart. Sabrem si la infanta Cristina queda dins o fora de la banqueta d’imputats de Nóos i si Bauzá continua al capdavant del Govern o el desnonen del Consolat per incompatibilitat del seu càrrec i els seus negocis privats. A la Casa Reial estan preparats per al pitjor. Al PP balear, el pitjor pot ser el millor. “La nostra gestió és encertada”. L’immobilisme del Consolat de Mar davant els pitjors resultats electorals de la història del PP balear preocupen tant a les files conservadores com al PSOE perdre no ja l’opció de governar, sinó l’hegemonia de força alternativa a la dreta. Comencen a ser conscients que aquest dia impensable pot arribar si no hi posen remei de debò, amb l’honestedat i lucidesa que els temps exigeixen. La gravetat de la desafecció és tan greu que l’obertura del procés a la militància i als simpatitzants pot resultar insuficient per manca de concurrència.

El retrocés del socialisme no ha frenat, però, l’ascens del vot progressista; tot el contrari, ha crescut. A les Balears, la suma de PSOE, EU i Podemos representa un 41,9%, enfront del 27,4% del PP. En aquests comicis no va concórrer MÉS, que ahir va fer una passa important en la difícil, però necessària direcció de la suma. Després d’haver dit de tot, Esquerra s’ha incorporat a PSM-Entesa per consolidar l’espai ecosobiranista d’esquerres. No són els únics que es mouen. També Esquerra Unida busca l’aproximació de la força revelació, Podemos, on dóna un cop de mà i molt cor Miquel Mascaró, un jubilat i activista nat. A enganxar cartells? A enganxar cartells. A posar taules? A posar taules. A servir a la barra? A servir a la barra. A torrar sardines? A torrar sardines. Mai ha ocupat un càrrec polític, sempre ha estat un militant de base i sobretot un activista de carrer. Ahir es va manifestar per la llengua i cada dia treballa per la Tercera República. Va tenir carnet del Partit Comunista, després a Esquerra Unida, però el van fer fora per entrisme. Va cometre la insolència d’assistir a totes les assemblees i mobilitzacions del 15-M i, encara que no estava d’acord amb tot el que sentia, va quedar enamorat d’aquesta nova manera de fer política, de confrontar idees i prendre decisions en assemblees, escoltant el parer de la gent, allunyats de conspiracions secretes i menjars de cúpules en restaurants i bars. Va voler connectar aquesta gent amb el seu partit i el seu partit amb aquestes ments, però el van fer fora acusant-lo de voler ficar afiliats per dominar la formació. Hi va haver tribunal, amb enviat de Madrid inclòs. Miquel no guarda rancor i continua somiant en aquesta trobada de socialdemòcrates, comunistes, verds, veïns, moviments socials... per fer front al veritable enemic, identificat molt encertadament pel seu nou cap de files, Pablo Iglesias: “El problema del nostre país no és que es cremin contenidors, és que hi ha gent que busca aliments en els contenidors”.